El peix és part essencial d’una dieta saludable i equilibrada

El valor nutricional del peix

El peix és part essencial d’una dieta saludable i equilibrada. Les seves proteïnes tenen alt valor biològic amb baixa aportació calòrica. Conté els aminoàcids necessaris per al desenvolupament i bon funcionament de l’organisme tals com:

Metionina (essencial per al bon estat dels teixits corporals, especialment de la pell i les ungles. També necessària en el mecanisme que crema greixos del cos)

Cisteïna (promou l’activitat antioxidant)

Treonina (metabolitza els greixos i és important en la formació de l’esmalt de les dents, col·lagen i elastina)

Triptòfan (necessari per a la constitució de la sang)

Lisina (imprescindible per al creixement dels nens)

Els greixos del peix varien entre un 0,1% i 15%. Els peixos blaus o grassos (salmó, tonyina, bonítol, verat, seitó i sardina) són els que posseeixen la més alta quantitat d’àcids grassos poliinsaturats omega-3.

El peix conté quantitats variables de vitamines hidrosolubles com ara:

B1 (important en la conducció d’impulsos nerviosos)

B2 (necessària per transformar els aliments en energia)

B3 (imprescindible en el metabolisme de les cèdules i en la reparació de l’ADN).

Les sardines, arengades i anxoves, són riques en vitamina B12 (contribueix al normal desenvolupament de sistema nerviós, en la síntesi de glòbuls vermells i al funcionament del tracte gastrointestinal)

També conté vitamines liposolubles com:

La vitamina E, que actua com a antioxidant protegint a les cèl·lules contra els danys causats per radicals lliures.

I el fetge de peix és ric en:

Vitamina A, que compleix una funció essencial en la visió normal, el sistema immunitari i la reproducció

Vitamina D, que ajuda a desenvolupar ossos sans i forts i contribueix al bon funcionament dels òrgans del cos.

El peix també aporta minerals com sodi (quan està en conserva, fumat o curat), ferro (més en els de mar que en els d’aigua dolça), potassi i calci (quan s’ingereixen amb espines). En menor quantitat, també és font de iode, fòsfor, magnesi i zinc.

Però els àcids grassos omega-3 són produïts pels microorganismes que viuen naturalment en la cadena alimentària marina. Aquesta cadena ha estat modificada en l’actualitat per la variació dels aliments que es proveeix als peixos de vivers. En l’aqüicultura, la tendència és substituir l’aliment a força de farines i olis de peixos i mariscs (a causa dels seus elevats costos), per aliments més econòmics, d’origen vegetal com la soja. Per això, les aportacions de nutrients dels peixos de mar o naturals, són diferents dels peixos de piscifactories.

També s’ha alertat sobre l’alt contingut de metalls pesants (com mercuri i cadmi) que té el peix d’origen marí. No obstant això, l’Organització Mundial de la Salut recomana consumir peix almenys dues vegades per setmana, ja que els beneficis que aporta el seu consum, són molt superiors amb relació als riscos assenyalats.