El mirall quebequès

La tria del Festival Ull Nu no és casual perquè el cinema del Quebec és un gran desconegut però amb les seves singularitats. Les pel·lícules no tenen massa sortida en el circuit comercial però la seva presència és notable als cicles de les filmoteques i en els festivals. La proximitat de la província canadenca amb els Estats Units els obliga a prendre mesures per preservar la seva llengua, el francès davant el domini i l’omnipresència de les grans productores de pel·lìcules, les anomenades ‘majors’. L’organització del festival cita els periodistes en un hotel d’Andorra la Vella. L’entrevista és amb Guillaume Lambert (Director, actor i guionista de ‘Niagara’), Guilhem Caillard (director general i de la programació del festival Cinemania); i Maël Solen Picard (director de l’Oficina del Quebec a Barcelona). S’interessen per saber quina és la primera població francesa a l’altre costat de la frontera (L’Ospitalet) i es mostren sorpresos per la bona temperatura d’Andorra. Lambert explica que la seva pel·lìcula ‘Niagara’ ha tingut molt bona acceptació tot i el baix pressupost. A més de director, és actor i guionista i ha rebut diversos premis. El 1983 va entrar en vigor a la província la Llei de cinema Tan ell com Caillard i Solen destaquen que el millor aparador pel cinema de Quebec a l’exterior és França i Bèlgica. De fet, algunes pel·lícules han tingut una molt bona acollida en els dos països però creuen que encara cal fer més esforços per a la difusió. Gairebé els mateixos que calen per preservar el francès davant la progressió de l’anglès. Fan esment a una entitat Société de développement des entreprises culturelles (Sodec) que s’encarrega de la promoció de la cultura del Quebec en tots els seus àmbits. Això, sense oblidar que el 1983 va entrar en vigor a la província la Llei de cinema. Aquest fet va provocar que la quota de mercat de la indústria cinematogràfica autòctona augmentés d’un 4% a un 18%. La normativa dona 45 dies a les ‘majors’ nord-americans perquè exhibeixin la seva pel·lícula si volen només en anglès, però després de 45 dies, si volen continuar projectant el film, han d’oferir al públic el mateix número de còpies en anglès i en francè». Això va ajudar a la normalització lingüística en el setè art i va acostumar els quebequesos a consumir cinema en la seva llengua majoritària, el francès. També hi aporten el seu gra de sorra festivals com el Cinemania que dirigeix Caillard. Es fan més de 100 projeccions amb un total de 30.000 espectadors i perles rares com ‘Au grand jour’, una producció amb un cost de 40 mil dòlars canadencs (al voltant dels 28 mil euros) i que es va emportar una menció especial del jurat. «A banda d’això és important la presència de directors d’altres festivals francòfons que aprofiten el Cinemania per intercanviar experiències», diu Caillard. Amb totes aquestes dades i informacions, queda demostrat que el cinema quebequès gaudeix de molt bona salut malgrat la presió de la indústria nord-americana i de l’anglès. Un motiu per emmirallar-se.