MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El ‘lladre de mòbils’ oferia diners perquè li anessin a buscar dispositius al primer que passava

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Tots els fets que ell considera, que disten lleugerament del que s’apunta des del centre comercial. El jove, «molt penedit» segons les fonts, s’ha mostrat disposat a fer els esforços que siguin necessaris per mirar de retornar els diners equivalents al perjudici causat. Ara bé, les fonts també han deixat clar que no es reconeixerà més del que realment s’hagués quedat. En aquest sentit, les fonts consultades asseguren que només s’hauria acreditat un dany per valor de cost de 30.000 euros, lluny dels més de 90.000 euros que s’han apuntat des de l’entorn policial i del centre comercial. [related:articles:1] Caldrà veure si a poc a poc, i a base de treball i inventari, l’establiment comercial pot acreditar tot el volum del perjudici que considera que se li hauria causat o, per contra, la quantitat de mòbils furtada seria menor i, per tant, també el perjudici generat. El que està clar és que l’ara empresonat només va quedar-se telèfons que adquiria a través de la web de l’establiment i forçant errors per poder usar el codi de venedor i poder simular com a pagat el dispositiu. L’ara processat -només pel furt, no ha comportat cap agreujant el fet, per exemple, d’haver usat un codi il·lícitament o d’haver vulnerat la seguretat de la pàgina electrònica- s’hauria gastat tots els beneficis obtinguts amb la venda dels dispositius Es va entregar, per dir-ho així, perquè, segons les fonts consultades, feia temps que tenia remordiments i li voltava pel cap el fet de reconèixer la situació i mirar de restituir el dany causat. Pretenia evitar la detenció i més encara l’empresonament. Les fonts consultades han assegurat que en un moment donat, el jove sí que va saber que hi havia «problemes» amb la plataforma virtual de venda i amb la contrasenya o codi de venda que ell havia memoritzat i que feia servir de manera força recurrent per poder justificar com a pagats els mòbils que anava sostraient. D’aquí que s’acabés presentant a l’establiment per exposar la situació. El centre comercial feia uns dies que havia descobert el frau. Immediatament arribat a l’establiment el sospitós, els responsables del mateix van mobilitzar la policia i una patrulla va procedir a detenir el jove, resident de 24 anys. En el registre domiciliari que es va practicar, es va trobar una petita part del material furtat. Però molt poca cosa. L’ara processat -només pel furt, no ha comportat cap agreujant el fet, per exemple, d’haver usat un codi il·lícitament o d’haver vulnerat la seguretat de la pàgina electrònica- s’hauria gastat tots els beneficis obtinguts amb la venda dels dispositius. [related:articles:2] Segons les fonts consultades, el jove sempre col·locava els mòbils robats a persones físiques directament. Hi feia els tractes de manera personals. Mai no hauria usat plataformes telemàtiques perquè era conscient que se’l podia descobrir i relacionar-lo amb anomalies. A més, el processat assegura que no sostreia mòbils per encàrrec o prèviament ‘col·locats’ sinó que sempre buscava els clients quan disposava de material.