El fiasco del parc solar de Grau Roig

La raó de tot plegat és que han fallat els quatre equips inversors que es van instal·lar en el parc per permetre el pas cap a la xarxa de l’energia que generen les plaques. Les fonts oficials que han confirmat l’avaria i el fet que el parc no rutlla han matisat, també, que no és inhabitual que sorgeixin inconvenients durant l’etapa pilot d’una instal·lació d’aquestes característiques. La tecnologia incorporada per FEDA és d’última generació i hi pot haver falles. Però, és clar, que hi hagin disfuncions en els quatre inversors, ja no és tant habitual. Aquests aparells, s’ha apuntat ja, són els encarregats de convertir el corrent continu que generen les plaques en corrent altern per introduir-lo a la xarxa. L’avaria no és menor. Els quatre equips han resultat inservibles i el proveïdor els ha hagut de substituir. La missió no és fàcil. S’han de retirar els equips inoperatius i instal·lar els nous. I tornar a fer les proves oportunes. Les fonts consultades a FEDA han indicat que es fa complicat predir quan podrà estar la planta solar plenament operativa. No hi ha alta preocupació però sí un cert malestar. LES CARACTERÍSTIQUES Amb la construcció d’aquest parc, es preveia produir, almenys quan es va dissenyar la infraestructura, dins de les fronteres d’Andorra i a partir d’una font 100% renovable, uns 1.400 MWh a l’any, l’electricitat equivalent, segons FEDA, al consum de 250 llars. El nou parc solar el configuren més de 2.000 panells fotovoltaics amb una tecnologia innovadora que encara no havia estat utilitzada a Andorra fins ara, la bifacial. Aquesta tecnologia de darrera generació hauria de permetre generar electricitat tant dels rajos directes del sol, com dels reflectits del terra. Aquesta és una de les característiques que havien de servir de prova pilot, especialment important en un emplaçament com aquest, d’alta muntanya, on s’espera que es pugui aprofitar el reflex de la neu per fer-la més eficient. El parc solar, sempre segons les dades facilitades per FEDA a partir del disseny inicial, no només permetria deixar d’emetre a l’atmosfera l’equivalent a 180 tones de CO2, sinó que constituïa una petita passa més per augmentar el grau d’autosuficiència energètica, com s’ha dit. De fet, la producció de la instal·lació representarà un increment de la producció d’electricitat nacional d’aproximadament un 1,3%, si es tenen en compte les dades del 2021.