MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El Consell General investeix Xavier Espot per segon cop com a cap de Govern

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El rellotge marcava les 19.40 h. de la tarda quan el síndic general, Carles Ensenyat, ha donat pas a la votació, el punt culminant dels dos dies de debat d’investidura. Com s’esperava, Espot ha comptat amb el suport de fins a 17 consellers. Els pròpiament demòcrates, sumats a Marc Magallón, d’Acció, i als dos de Ciutadans Compromesos (Carles Naudi i Raúl Ferré). Per la seva banda, Escalé tot just ha aconseguit cinc suports. Els del seu mateix grup. La resta de parlamentaris (PS i Andorra Endavant) han optat per l’abstenció. «Tots compartim un mateix model del país; amb les nostres especificitats, subtileses o, en alguns casos, obsessions», ha apuntat Espot, tot indicant que «fem una diagnosi idèntica» a l’hora de parlar de quins problemes cal afrontar: reequilibri del creixement urbanístic, habitatge, poder adquisitiu, sostenibilitat de pensions o encaix amb Europa; per això, ha indicat que és «quan ens endinsem en les solucions és quan afloren les diferències» que » no són tantes perquè no siguem capaços, amb bona voluntat i lleialtat mútua, de consensuar-les» Ha estat, com s’ha dit, el punt culminant d’una jornada que, durant la tarda, ha viscut el debat entre els dos aspirants i els cinc grups parlamentaris. Llarg perquè, no es pot negar, en molts casos les diferents intervencions -a vegades encotillades en excés pels temps que marcava el reglament- s’han anat perdent en debats de qüestions més de detall que no pas en aspectes generals que, malgrat tot, també han estat. Els dos punts principals han estat els que giraven entorn dels dos pactes d’Estat que dimarts havia posat Espot sobre la taula: Unió Europea i pensions. En les seves intervencions, el ja cap de Govern electe -prendrà possessió dilluns- ha volgut posar en relleu que, un cop vistes les intervencions dels diferents grups, «tots compartim un mateix model del país»; cadascú, però, «amb les nostres especificitats, subtileses o, en alguns casos, obsessions». Així doncs, «tots fem una diagnosi idèntica» a l’hora de parlar de quins problemes cal afrontar: reequilibri del creixement urbanístic, habitatge, poder adquisitiu, sostenibilitat de pensions o encaix amb Europa. I ha apuntat que és «quan ens endinsem en les solucions és quan afloren les diferències». Uns punts de vista separats que, però, «no són tants perquè no siguem capaços, amb bona voluntat i lleialtat mútua, de consensuar-los». Això sí, ha avisat que «en nom del consens estem disposats a fer concessions, però tampoc se’ns pot exigir que renunciem als principis del nostre ideari polític, que ha obtingut l’aval majoritari de la ciutadania». Un bon exemple d’aquesta valoració seria la necessitat d’abordar el futur debat sobre la reforma de les pensions. Des de la majoria s’ha reiterat que es dona gairebé ple suport a les propostes elevades per la CASS a finals de la passada legislatura. Entre elles, cal recordar, l’endarreriment de l’edat de jubilació. Des de Concòrdia i el PS, en canvi, s’ha advertit que la seva posició en aquest punt no és aquesta, tot i que la formació dels ‘cernis’, via el seu portaveu en el debat, Jordi Casadevall, sí que ha reconegut que no es tanquen en banda a un retir més tardà si la realitat així ho requereix. De fet, la representant socialdemòcrata ha volgut posar en relleu que hi ha diferència entre els darrers estudis actuarials i, per tant, «no creiem que sigui necessari carregar-nos l’actual sistema de solidaritat intergeneracional». Sobre aquest tema Espot ha acceptat que «el debat ha de ser al Consell» però ha deixat clar que «també ha de comptar amb una participació activa del Govern». L’altre tema fort del debat ha estat el procés negociador amb la UE. Ha semblat quedar clar que tots els partits agafen el guant llançat per Espot per un pacte d’Estat en aquesta matèria. Justament, Espot ha volgut remarcar que «m’agradaria que poguessin anar amb la reunió amb la comissió perquè s’adonarien de fins a quin punt defensem els interessos del nostre país». Així, ha garantit que «no anem venuts i acceptant amb el cap cot tot el que es proposa» i ha defensat que «amb el que tenim ja negociat el resultat és ben satisfactori». URBANISME I ALTRES TEMES Per la seva part, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha insistit en la inversió estrangera i en el sistema de quotes per prohibir la inversió en immobles. Una moratòria, diu que «hauria de ser el més curta possible». Ha manifestat que quan es va aprovar la llei del 2012 s’hauria d’haver fet una prova pilot en un sector i anant-la obrint progressivament, mentre el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, tem que «torni a aflorar la figura dels prestanoms i creï inseguretat jurídica». Escalè també aposta perquè els comuns siguin presents en el treball de les comissions legislatives, sempre i quan siguin qüestions que els afectin i ha tornat a defensar que totes aquelles persones quan han ostentat un càrrec polític en els darrers quatre anys no puguin accedir a la Justícia. També ha insistit que les declaracions de béns dels consellers generals siguin públiques». Per la seva banda, la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha manifestat que cal una nova llei del SAAS perquè «els sanitaris estan esgotats». Manifesta que «falten infermers i metges, però sobren traumatòlegs».