MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El Consell Assessor comprova in situ l’avenç de la reconstrucció de Sant Vicenç d’Enclar

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

En la visita, els representants de l’òrgan han estat acompanyats pels màxims responsables del projecte de reconstrucció de l’històric temple. Així, el tècnic de l’àrea de Patrimoni Cultural que coordina l’actuació, Olivier Codina, i l’arquitecte de la direcció facultativa, Andreu Canut, han explicat que els treballs han seguit els estàndards internacionals i han requerit una tasca constant de verificació, adaptació i correcció perquè l’execució respecti la documentació que s’havia generat a partir de fotografies. Així, i segons s’ha apuntat en un comunicat, d’aquesta manera, i gràcies a les noves tecnologies aplicades a la restitució volumètrica, durant l’obra s’han ubicat gairebé 500 pedres en la posició exacta identificada pels tècnics del departament de Patrimoni Cultural. També s’han restituït la totalitat dels forats de bastida, de la porta i els de l’arc que dona accés des de la nau al campanar, també de les quatre finestres i dels set òculs superiors. A més, s’ha pogut corregir el desplom de la torre, que ja s’ha coronat, i se n’ha restituït la llosa. Així mateix, els tècnics han informat, que tal com estipula el calendari previst, estan en curs els treballs de restauració, arrebossats i la il·luminació. La segona reunió del 2023 del consell ha estat l’última de la legislatura. Durant aquest temps, el consell assessor ha participat en els treballs de revisió i actualització de la Llei de Patrimoni Cultural. Així mateix, també s’ha compartit l’elaboració i redacció del Llibre blanc de la Cultura, el Pla estratègic de la Cultura, la mateixa reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, la intervenció arqueològica a la Farga del Madriu i les diferents candidatures a la Llista representativa del Patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Durant el mandat del consell també s’han inclòs diferents béns mobles a l’inventari del Patrimoni Cultural, com, per exemple, el vehicle Clípol. Finalment, també cal recordar que s’ha portat a terme l’avaluació periòdica de l’aplicació de la Llei de Patrimoni Cultural (2019-2021).

Puede que te hayas perdido