MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

El comú estima que el concessionari dels pisos socials al Cedre podria triplicar la inversió inicial

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Així ho indica l’estudi de viabilitat que s’ha fet del projecte, pas previ a llançar el concurs per adjudicar la concessió. Aquesta inclouria la construcció de l’edifici i la posterior gestió durant 50 anys. Actualment, la parcel·la on anirà el bloc ja compta amb un aparcament soterrani de tres plantes i una de baixa. Aquesta haurà de ser parcialment enderrocada, mentre que el pàrquing es podrà aprofitar sempre, això sí, que es facin «assajos i prospeccions per determinar els reforços que eventualment calgui fer». L’estudi de viabilitat del projecte està fet comptant que hi haurà 30 pisos de dos i tres habitacions i 45 places d’aparcament i calcula que ja el primer any d’explotació hi hauria un resultat net de 94.407 euros Segons el document, al qual ha tingut accés Altaveu, la previsió del comú és que el futur edifici, que hauria d’estar finalitzat i en marxa el 2026. Tindria entre 30 i 35 pisos de dues o tres habitacions, així com 45 places d’aparcament i un local a la planta baixa. Aquest es podria destinar a trasters o a equipaments comunals, fet que encara està per definir. L’estudi calcula que rehabilitar l’aparcament existent suposaria una inversió de 560.000 euros. La construcció de l’edifici, 3,9 milions. I després caldria sumar la despesa en impostos i taxes, 130.517,75 euros. Per tant, el cost total se situaria en 4,59 milions. El treball s’ha fet comptant que, finalment, hi hagi 10 pisos de tres habitacions i 20 de dues. També s’ha fixat un lloguer concret, prenent com a base que no superi el 25% dels ingressos d’una llar on dues persones cobrin el salari mínim. Així doncs, s’estableix en 8 euros per metre quadrat. I això es tradueix en una renda de 640 mensuals pels habitatges amb tres estances i de 560, pels de 2. A banda, es podria cobrar 60 euros per plaça d’aparcament. Traduït, això suposaria que, d’inici, el concessionari cobraria -amb tots els pisos i places d’aparcament ocupats-, 20.300 euros mensuals o 243.600 anuals. L’estudi també preveu que aquests preus es vagin actualitzant any rere any seguint l’IPC. En aquest cas, es considera que la mitjana pels 50 anys de concessió seria d’un increment de l’1,85% anual, seguint les dades històriques de la inflació al Principat. El treball també analitza quines despeses tindria anualment la gestió del bloc. Entre reparacions, serveis professionals com ara l’administració de l’edifici o les assegurances, s’estima un cost de 56.382 euros. A banda, s’entén que cada cert temps, caldria fer inversions de reposició per millorar aspectes de l’immoble que s’hagin anat deteriorant. I, a banda, una amortització anual de la inversió de construcció de 91.810 euros. Així doncs, el primer any ja hi hauria un resultat d’explotació positiu: 95.407,45 euros, descomptant ja totes aquestes despeses. Aquesta xifra s’aniria incrementant exercici rere exercici fins a 359.762 al cap de les cinc dècades de gestió. L’informe estableix, doncs, que els diners generats al llarg d’aquest temps superarien per poc els 14 milions. En canvi, cal recordar, la inversió en el bloc seria de 4,59. Així doncs, més que es triplicaria la inversió. S’assegura que la rendibilitat seria del 4,60%. L’informe avisa que «canvis en els paràmetres sobre els quals s’han calculat aquesta rendibilitat poden fer-la variar de forma substancial». També s’avisa que el comú no descarta demanar un cànon d’explotació anual per la cessió del terreny.