Desestimada la impugnació electoral: ni els batlles hi han de ser ni la caixa reciclada és dolenta

El batlle designat per substanciar la impugnació de les eleccions ha desestimat la petició. També la fiscalia era contrària a la petició de l’advocat Emili Campos, que ara analitza la sentència desestimatòria per tal de recòrrer-la, «per poc que es pugui», davant el Tribunal Superior. Campos i cinc persones més que es van adherir a la demanda consideren que les deficiències que entenen que presentava el vot judicial no garanteixen la inviolabilitat del sufragi. El batlle que s’ha pronunciat sobre la qüestió -ho va fer formalment amb una sentència dictada aquest diumenge que ha estat notificada aquest dilluns- ha fet un llarg exposat en una vintena de pàgines amb múltiples referències a resolucions del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). La fiscalia manté, entre altres coses, que si va tenir dubtes Campos en el moment d’emetre el seu vot o hauria pogut desestimar el vot per dipòsit i acudir al comú que li pertoqués o hauria pogut encomanar-se a la junta electoral. I que qüestions formals com les capses de cartró o la custòdia no poden suposar una vulneració del dret sufragi personal. El batlle, en l’anàlisi de tot plegat, va molt més enllà. I deixa d’entrada clar que ni que hi hagués una mínima incidència, el fet que s’hagin queixat només cinc persones no suposaria una alteració dels resultats i, per tant, no escau la nul·litat del procés. ARGUMENTS Colom refusa convocar els 9.009 votants restants a Campos en el vot judicial perquè «partint de la legitimació individual del demandant i de la manca d’acció popular en la matèria, la impugnació dels resultats electorals no esdevé legalment plausible des del moment en què l’afectació real de les irregularitats al·legades, en cas que les mateixes haguessin resultat provades, no comportarien cap mena d’alteració en els resultats obtinguts». Diu el batlle que «dels arguments que fonamenten el posicionament del demandant parteixen d’un biaix de concepte en quant a la modalitat alternativa de votació que recull l’article 34 LQRER, això és el vot per dipòsit judicial». El responsable judicial recorda en la sentència que «els batlles no s’han d’encarregar de forma directa i personal d’agafar i acusar recepció dels vots emesos per aquesta via, com tampoc els correspon custodiar personalment els sobres precintats que els contenen». Hi afegeix el batlle que el vot judicial «comporta que la seva organització sigui efectuada sota la cobertura i emparança de l’estructura i mitjans de la Batllia d’Andorra». «Justament, administrar significa ordenar, disposar, organitzar, regir o governar. L’efectiva realització,execució i materialització del conjunt de tasques requerides pel bon succés del procés correspon al personal de la Batllia específicament assignat per a la realització d’aquesta comesa». Colom, que arriba a plantejar que potser cal valorar canvis en la fórmula del vot judicial, manté com a conclusió de la seva resolució, que «l’elector demandant ha vist totalment garantit el seu dret al sufragi actiu en el marc d’unes eleccions lliures i plenament respectuoses amb l’ordenament jurídic andorrà i els estàndards internacionals en la matèria» Sobre les caixes emprades per desar els vots dipositats «cal partir igualment, per contextualitzar el tipus de receptacle utilitzat, del fet que ens trobem davant d’un dipòsit judicial. I si bé no és pot obviar que es tracta d’un dipòsit judicial que presenta trets específics, l’anterior no dilueix la seva naturalesa de la qual en dimana que el vot així lliurat no esdevingui definitiu fins que finalitzi el període legalment establert a aquest efecte». Davant d’aquest fet, «és doncs consubstancial al mètode de votació que s’empri un sistema que permeti ordenar i classificar diàriament els sobres que contenen els vots. I això d’una banda a fi de poder-los lliurar degudament classejats a les diferents meses electorals i d’altra per facilitar-ne la seva extracció quan ho sol·liciti en temps hàbil l’elector. Comportant en aquest darrer cas la invalidació de les paperetes prèviament dipositades». Més arguments del batlle. Ara sobre la custòdia del vist. «S’ ha vist que se segueix un protocol que permet assegurar la identitat, integritat i conservació dels vots dels electors que hagin optat per emprar aquesta modalitat». El protocol «s’ha anat adaptant i millorant al llarg dels anys i s’ha aplicat als diversos processos electorals celebrats des de l’any 1993. A més, i sobretot, ha estat avalat justament per l’organisme internacional encarregat de valorar, observar i validar els processos electorals així com de vetllar per l’efectiva aplicació dels principis que invoca la part demandant com són els de igualtat, confiança i transparència. No es presenten doncs elements que permetin posar en tela de judici i de forma versemblant que el vot de l’ara demandant no hagi romàs degudament custodiat i conservat i hagi estat pertinentment lliurat a la corresponent mesa electoral». En la seva sentència el batlle precisa amb noms i cognoms quines són les persones que tenen accés a la caixa forta on es dipositaven cada dia els sufragis, que al seu torn es trobava en la sala de peces de convicció, que com informa l’oficial de la Batllia és un dels espais més segurs de l’edifici alhora que queda a tocar de l’aparcament, on es van carregar quan va tocar als vehicles policials o dels batlles que van portar a les seus electorals els vots per dipositar-los de forma definitiva en les urnes, previ recompte o punteig tant dels batlles com dels interventors i altres representants del procés i de les formacions polítiques. CAL FER CANVIS AL VOT JUDICIAL? El batlle Colom recorda que al llarg del temps, i arran de les «successives eleccions», el vot judicial ha experimentat «un creixement notable en quant a la seva utilització». Aquest fet ha comportat «un repte important per la Batllia d’Andorra doncs, tractant-se de l’òrgan jurisdiccional que conforma la primera instància i instrucció del sistema legal andorrà, l’organització d’aquest tipus de processos, molt allunyats de les tasques diàries i comunes, juntament amb l’augment constant de la càrrega de treball que assumeixen batlles i seccions, dificulta durant els períodes en qüestió el normal funcionament i desenvolupament de l’exercici competencial que el text constituent estableix com a propi». És al legislador a qui li correspon, deixa clar el batlle que ha hagut d’analitzar la demanda d’impugnació de les eleccions, «la valoració i eventual adequació de l’ordenament jurídic a la canviant realitat social, de l’anàlisi efectuat se’n deriva que el procediment emprat en matèria de vot per dipòsit judicial ha permès assegurar degudament l’exercici del dret de sufragi actiu de l’ara demandant així com la deguda custòdia i conservació del seu vot fins que el mateix fou lliurat a la corresponent mesa electoral». I conclou: «l’anterior permet afirmar que l’elector demandant ha vist totalment garantit el seu dret al sufragi actiu en el marc d’unes eleccions lliures i plenament respectuoses amb l’ordenament jurídic andorrà i els estàndards internacionals en la matèria».