MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Crits d'»assassí» per al cap de Salut Mental del SAAS en acudir a declarar per la Covid a Madrid

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

En aquells moments, Mur era director general de Coordinació Sociosanitària de la comunitat madrilenya. Als jutjats també va declarar l’exconseller madrileny de Polítiques Socials, Alberto Reyero. El jutjat d’Instrucció número 9 de Madrid va prendre declaració com a testimonis als dos responsables polítics per la seva actuació en els primers mesos de la pandèmia, quan van morir més de 6.000 persones grans sense assistència sanitària a les residències madrilenyes. Segons l’exconseller Reyero (Cs), «van ser protocols d’exclusió; s’excloïa persones en funció de la seva situació de dependència o discapacitat», i això els va impedir ser derivats a hospitals, ha dit en arribar als Jutjats de Plaza Castilla mentre que Mur no va fer declaracions i va ser rebut pels familiars amb crits esmentats. De fet, hi ha la sospita que Andorra és una mena de refugi per al psiquiatra per evitar problemes en la sanitat espanyola després de la seva actuació durant la pandèmia. «Ho va fer per donar suport a tots els metges i geriatres que estaven desesperats i necessitaven un suport de l’administració per no haver de prendre una decisió personal en coses com aquesta» Després de la compareixença, l’advocat de les famílies, Carlos Vilar, va declarar que tots dos van discrepar davant el jutge sobre si els protocols eren o no de compliment obligat. La declaració de Reyero «ha estat contundent», segons l’advocat, mentre que Mur va reproduir el que ja havia declarat davant l’Assemblea de Madrid, tot i que reconeixent que «va rebre un correu de Reyero, el 22 de març del 2020, que a l’Assemblea va negar». En aquest correu, Reyero deia que «estava en contra que s’apliqués l’escala Barthel i la GDS, que mesuren la mobilitat funcional i els problemes psíquics» dels avis per decidir les derivacions i advertia «que això podria ser delictiu». Segons l’advocat, Mur va dir al jutge «que ell també estava en contra d’aquestes escales» i, després de ser preguntat per què ho va signar, va dir que «ho va fer per donar suport a tots els metges i geriatres que estaven desesperats i necessitaven un suport de l’administració per no haver de prendre una decisió personal en coses com aquesta». Després de definir-se com «una persona sense comandament a la plaça en un lloc acabat de crear», Mur va insistir que els protocols «no eren definitius i que eren documents clínics», és a dir, «d’aplicació segons el criteri del metge, no ordres administratives», va relatar l’advocat. Preguntat si el seu superior jeràrquic -el conseller de Sanitat Enrique Ruiz Escudero- ho sabia, Mur va afirmar que Escudero «és qui dóna les instruccions i decideix enviar els protocols als hospitals. A les residències els va enviar la conselleria de Polítiques Socials», sempre segons el relat de l’advocat.