MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Conviure en digital

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) a banda de l’atenció també dona eines i coneixements a les famílies. Per Prats «la percepció del fenomen tecnològic no té res a veure dels adults als joves.Allà on nosaltres veiem molts aparells i cables, per ells és una cosa invisible. Entra a formar part del seu propi ecosistema». El psicopedagog opina que l’educació i la tecnologia tenen una relació d’alta tensió.perquè la primera demana temps i processos lents, atenció i paciència, tot un seguit de qualitats oposades amb les que requereix la tecnologia (rapidesa, eficiència, acceleració). «Pares, mares mestres i educadors hem de fer un esforç de saber que és allò que estan consumit mediàticament: música, sèries o ‘influencers’. Tindrem un fil per on poder tirar i una excusa per a parlar amb ells. Hem d’estar al dia, és essencial», diu i afegeix que han de veure que els adults també tenim un bon model, un bon exemple, un bon referent d’utilitzacio de la tecnologia». La bretxa digital, es va incrementar durant els temps de la pandèmia Reconeix que no és una feina fàcil tot afirmant que «el que s’anomena bretxa digital, es va incrementar durant els temps de la pandèmia. Aquesta bretxa es presenta en diferents formes: disponibilitat, accés, competències…. Una persona competent en el món digital, és aquella que s’autoregula, sap triar què vol fer i que també sap dir prou. En aquest sentit, infants i adolescents manquen de referents que els mostrin el camí per assolir aquesta competència. Encara que són nadius digitals resulten, alhora, orfes digitals, perquè el primer lloc on aprendre recursos de manera natural és a casa i són precisament els pares els que no disposen en profunditat d’aquestes eines». [related:articles:1] Els especialistes adverteixen que una persona addicta a les pantalles és molt més fàcil que es faci addicta a altres substàncies. Les conductes addictives generen encara molts estigmes a la societat. La raó és la falta d’informació i de conscienciació per part de totes les institucions públiques. Segons les dades de l’informe de 2021 d’Unicef; quatre de cada 10 adolescents estan connectats a la tecnologia per no sentir-se sols, el 98,5% estan registrats a una xarxa social i el 61,5% tenen un segon perfil a xarxes socials. Per Prats, «hem de ser capaços de desconnectar. És important comprendre que els infants i adolescents tenen un marc mental diferent que els adults: no tenen por d’explorar en els avanços tecnològics que es produeixen a velocitat vertiginosa i entenen la lògica tecnològica, però alhora, no saben buscar informació, categoritzar-la i tenir esperit crític». La cessió de dades personal i la seva mercantilització és l’or del segle XXI Adverteix que cal anar en compte a l’hora de facilitar les dades fins i tot amb serveis com el wetransfer o compartir arxius en format PDF perquè «és una informació fràgil. Alhora, és important conscienciar-se sobre la cessió amb criteri de les dades personals a les grans corporacions digitals, valorar-ne la privacitat i la confidencialitat, doncs la cessió de dades personal i la seva mercantilització és l’or del segle XXI». Segons Prats «hem de donar pautes sobre com utilitzar aquestes eines. Hem de saber quin és el seu límit a l’hora de portar-les a l’aula o a casa». Miquel Àngel Prats.