MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Condemnen un home per enganyar un compatriota amb el lloguer d’un pis que no era seu

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Els fets es remunten al 2017. El processat vivia de lloguer en un pis de l’avinguda Carlemany que va oferir a la víctima de l’estafa. Li va explicar que era de la seva germana i que, si li interessava, li podia arrendar. I tots dos van pactar que suposava una renda mensual de 400 euros, però també una fiança de 800. [related:articles:1] Mesos després, es va descobrir l’engany. I, lògicament, va interposar denúncia. Ja no només per sentir-se estafat, sinó també per evitar que se’l pogués acusar d’haver usurpat una propietat. A la vegada, va poder formalitzar, ara sí correctament, el lloguer amb l’autèntic propietari de l’immoble, en el qual, de fet, continua vivint. Fa unes setmanes es va fer el judici. El processat, que fa pocs mesos que ha tornat a Andorra, va admetre els fets. Es va justificar al·legant que «passava gana», però va reconèixer que «em vaig inventar tota una història» perquè necessitava els diners. De fet, aquestes dificultats econòmiques encara les té, com la seva defensa va voler posar en relleu durant la vista oral. «No tenim res per menjar de moment», va arribar a assegurar. La fiscalia havia demanat una pena de dos anys de presó condicional i 3.000 euros de multa. Entenia que existia un delicte d’estafa qualificada en el marc de l’habitatge. El Tribunal de Corts ha estat més benèvol. La pena imposada ha estat només d’un any i no hi haurà cap sanció econòmica. Això sí, haurà de tornar els 800 euros al seu compatriota enganyat. Bé, de fet, només 700, ja que 100 ja es troben en dipòsit judicial.