Concòrdia alerta que si DA governa «es tornarà a oblidar del vial» de Sant Julià

L’acte ha comptat amb una nodrida presència de persones. Prop del centenar. Dels més concorreguts que ha fet fins ara la formació. Cert que es pot dir que jugava a casa, ja que Sant Julià i Desperta Laurèdia és una de les llavors de Concòrdia. I, justament, els seus candidats han volgut recordar el fet que els ‘taronja’, fins fa uns mesos, parlaven de relegar el vial per impulsar la desviació de la Masssana. En canvi, ara ho inclouen al programa «com fa dotze, vuit i quatre anys», tot per «un canvi estratègic» per aconseguir els vots d’aquelles persones que haurien votat Tercera Via. Per això, ha defensat que si es vol que el vial i altres projectes importants per a Sant Julià puguin esdevenir realitat «cal una força parroquial que porti la nostra veu al parlament». En una línia similar s’ha expressat la seva número 2, Maria Àngels Aché. «Volem portar al Consell General les inquietuds i les prioritats de la nostra parròquia», ha afirmat. I ha llançat el que es podria interpretar també com un dard cap a DA: «ets el que fas, no el que dius». Sobre el vial, justament, ha volgut parlar la segona suplent de la territorial, Raquel Sebastià. En aquest sentit, ha recordat que cada any entren per Espanya 22 milions de vehicles. «Fa molts anys que se’ns promet des del parlament i ara el Consell ens ha de donar veu i poder acabar el que es va comprometre a acabar fa més d’una dècada», ha apuntat. Ella mateixa ha volgut recordar que fa uns mesos des de DA tot just es reservaven 25.000 euros per un estudi sobre mobilitat a la parròquia, però que la desviació «no era prioritat». Per això, ha indicat que «volem defensar els interessos de Sant Julià al Consell; hem de lluitar perquè aquesta proposta sorti endavant». A l’acte, lògicament, ha intervingut el cap de llista nacional, un Cerni Escalé que ha volgut lamentar el creixement desmesurat que ha viscut a nivell constructiu el país els darrers temps i els riscos que implica no revertir aquesta tendència. «Tenim un model d’acumulació accelerada sobre el territori: més ciment i més infraestructures», ha denunciat, al mateix temps que ha reclamat «començar a pensar el país des d’un sentit d’escala». Així, ha recordat que «mai s’havien autoritzat al país més metres quadrats que el 2022». I això, a més, creant «molt desordre», ja que «no hi ha cap mena de control sobre els usos dels terrenys». Per això, ha afirmat que «cal canviar les lleis perquè el creixement sigui més adequat a la nostra mida». Sobre la problemàtica de l’habitatge, ha insistit que cal «una moratòria» per a la compra per part d’estrangers i, sobretot, «treure al mercat els pisos buits» per fer baixar el preu. Per la seva banda, Ariadna Alonso, suplent de la llista territorial, ha expressat l’oposició a la possibilitat que la Rabassa esdevingui l’únic abocador de referència. «Tindria conseqüències molt negatives per a nosaltres: tots els camions que passaran per les carreteres que potser no estan preparades i tindrem afectació en la qualitat de vida», ha alertat. L’acte l’ha tancat, per un costat, Núria Segués, segona de la llista nacional, tot explicant les propostes en educació. I, en especial, l’aposta per trobar un espai alternatiu per a la residència universitària que ha d’anar a la parròquia. Ha deixat clar que no es pot ocupar el Prat Gran, l’únic terreny lliure de la parròquia. I, per l’altre, el mateix Bartolomé, que ha negat que la formació sigui «euroescèptica». Al contrari, «som europositius», com ha assegurat, però ha indicat que «volem que quan es prengui una decisió es justifiqui que és la millor pel país». L’exemple, al seu entendre paradigmàtic, és una obertura econòmica que «no ha funcionat com hauria estat desitjable». Així, ha indicat que deu anys després «tenim la mateixa estructura econòmica», amb només dos sectors -construcció i immobiliari- que han crescut. Ara, apunta, DA «reconeix que hi ha un problema» però ha lamentat que la solució proposada queda molt curta. Sobre l’acord d’associació, ha advertit que cal que incorpori limitacions a la inversió en immobles, ja que sinó «ens encapsularà en un model que no seria positiu».