Clam contra la ‘inflació immobiliària’ generada per Govern

Una vegada s’han sabut els detalls en relació amb quins immobles compra o lloga Govern, la indignació és més que evident en diversos sectors econòmics que consideren que, d’entrada, l’únic que ha aconseguit l’executiu són dues coses: incrementar artificialment el preu de mercat immobiliari en relació a productes que es considera que no valen el que se’n paga i privar alguns grups empresarials -com algunes estacions d’esquí- d’edificis que fins ara havien arrendat per allotjar-hi temporers. Sorneguerament però no sense raó vistos els costos, un dels empresaris consultats manté que pel preu que acabaran costant els habitatges que sorgiran d’aquest programa d’adquisició o lloguer d’immobles -menys de 150 per una burrada de diners entre la inversió per la compra o l’arrendament i les reformes posteriors- «més valia que s’haguessin comprat pisos nous, fins i tot es podrien haver adquirit apartaments en alguna torre». [related:articles:1] I és que els càlculs porten a concloure que la majoria de pisos que es posaran en un parell d’anys al mercat per al teòric lloguer assequible no costaran menys de 400.000 euros de mitjana i no arribaran ni als 90 metres quadrats. A més, tindran estructures velles, divisions anquilosades i en no pocs casos qüestions com l’accessibilitat quedaran molt en entredit. Però com que són habitatges per al lloguer, certes normatives que si es construís de nou s’haurien de complir, l’administració se les podrà saltar. VALOR ZERO També s’ha saltat, consideren empresaris i professionals del sector immobiliari, el preu de mercat. Consideren els consultats que la irrupció del Govern adquirint o llogant edificis tancats en molts casos, en desús, tindrà un efecte pervers: incrementarà el preu de mercat. «Si un immoble està tancat perquè el propietari no troba qui el vulgui i ell no en vol assumir la seva explotació», exposen les fonts empresarials consultades, «el seu valor és zero». Un dels problemes per a la propera temporada hivernal: amb l’Arbella i l’Hermus en mans de Govern, Saetde es queda sense 200 places on poder allotjar temporers. La societat que explota les estacions d’esquí d’Encamp s’enfila per les parets Per exemple, remarquen els consultats, l’hotel Arbella d’Ordino, que va ser concebut com un quatre estrelles però que la propietat mai no ha tirat endavant un veritable projecte d’explotació del negoci com a tal. «Si no s’arrisca, l’immoble en cap cas pot tenir el valor que se li ha donat», asseguren les fonts, que recorden que el preu que es pot donar a un immoble que no està en el mercat no pot ser molt superior a l’última transacció que s’hagi fet amb una construcció de característiques similars. A Encamp és sobradament conegut que un grup empresarial diferent ha adquirit no fa pas massa temps per a poder-hi allotjar el seu personal l’antic hotel Univers. L’operació es va tancar per uns dos milions d’euros. Per a l’Hermus, d’unes condicions molt similars i només un pelet més gran, el Govern en pagarà 3,15 milions. Per als consultats, «totalment fora de mercat i, ara, a més, situa el preu de mercat molt més elevat. L’administració està provocant ‘inflació immobiliària'», indiquen les fonts. Per cert, i aquí ve possiblement un dels problemes per a la propera temporada hivernal, amb l’Arbella i l’Hermus en mans de Govern, Saetde es queda sense 200 places on poder allotjar temporers. La societat que explota els camps de neu, les estacions d’esquí d’Encamp, s’enfila per les parets. A més, quan havia fet remodelacions en aquests edificis assumint-ne el cost, no pas menor. Per acabar-ho d’adobar, la renda que en pagava, en el cas de l’Arbella, que ningú no acaba de tenir clar si es lloga o es ven -encara que la propietat manté que s’arrenda-, era força més baixa que la que s’ha compromès l’administració a abonar. [related:articles:2] És a dir, tant pel cantó de la compra-venda com pel del lloguer l’administració ha inflat la bombolla d’una manera molt important. «I en el cas dels edificis que es lloguen, a més, amb dines de tots plegats actualitzem, adeqüem, uns immobles que ni la propietat en molts casos cuidava i que els hi tornarem en uns anys endreçats i nets com una patena. No arreglen la problemàtica de la manca de pisos de lloguer. Arreglem el problema de quatre amics», insisteixen les fonts. PETICIÓ ALS COMUNS La patronal o, almenys, els sectors empresarials, els grups d’empresaris que malden contra el programa governamental, tenen la intenció de traslladar què caldria fer al seu parer. Consideren que és imperiós que els comuns cedeixin terrenys de la seva titularitat per tal que el privat hi construeixi i assumeixi en concessió durant uns anys l’explotació dels edificis. «Terrenys que no cal que quedin al centre, segurament, ni que hagin anat a parar als comuns a partir de cessions urbanístiques, perquè sembla que aquestes cessions tinguin un valor que certament en algunes ocasions tenen però que fa que desprendre-se’n, per a les corporacions, és més complicat.» Essent el propi sector privat qui hagi de construir per després explotar i treure’n un rendiment que permeti amortitzar la construcció i una mica més també farà que els preus d’edificació s’ajustin molt més del que reclamen ara les constructores a l’administració Consideren els empresaris consultats que essent el propi sector privat qui hagi de construir per després explotar i treure’n un rendiment que permeti amortitzar la construcció i una mica més també farà que els preus d’edificació s’ajustin molt més del que reclamen ara les constructores a l’administració per rehabilitar els edificis que el Govern compra o lloga. Més encara en un moment en què encara certs materials tenen un preu com estable i tendent a un comportament alcista. Aquests immobles que haurien d’estar destinats a un veritable lloguer a preu assequible per a persones que tenen veritables dificultats econòmiques per poder accedir a un habitatge retornarien al bé públic una vegada s’hagués conclòs el termini de concessió. I després serien els comuns els qui n’assumirien l’explotació o, segons el cas, promourien nous concursos per a col·locar la gestió dels mateixos entre professionals de la matèria. Però l’administració, en aquests casos, no haurien de buscar el negoci. I en aquest marc plouen les crítiques al comú de la Massana i, novament i de passada, al Govern. Sembla incomprensible el conveni pel qual les dues administracions han arribat a un acord per convertir en pisos de lloguer assequible dos blocs de la urbanització de Ribasol. La corporació massanenca va rebre a través d’una cessió gratuïta els dos immobles, que en gran part ha usat com a magatzem, i ara en fa pagar 5,5 milions d’euros al Govern. És a dir, a tots els ciutadans del país. Un negoci rodó davant d’una problemàtica que continua veient la solució real molt quadrada.