MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Carine Montaner porta al Constitucional el seu processament pel ‘cas Costa’

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Montaner va promoure un incident de nul·litat contra el processament dictat el 4 de gener, per intentar-lo deixar sense efecte. La parlamentària ha defensat que no ha comès cap mena de delicte en el marc dels fets que van fer que se sabés que Costa rebia més emoluments dels que suposadament li pertocaven per l’activitat política i que més o menys havien pactat els grups polítics. Tot plegat va comportar un enrenou d’elevades conseqüències que, amb el temps, va derivar en una querella de Costa contra Montaner que ara la té processada per una part dels fets respecte dels quals se l’acusava. Però en relació a la suposada revelació de secrets, la jurisdicció ordinària sí que ha acabat assenyalant la presidenta d’Andorra Endavant com a eventual responsable del delicte. I d’aquí que la va assenyalar formalment des del 4 de gener. La defensa de la parlamentària va intentar rebatre el processament però ni el Tribunal de Corts ni la sala penal del Tribunal Superior no van admetre el recurs de nul·litat per les vies plantejades en considerar que el processament no tanca cap fase i, per tant, no és una decisió ferma i definitiva contra la qual es pugui recórrer. Com que la defensa de Montaner ho entén de diferent manera, vista la jurisprudència i altres criteris jurídics, considera que la inadmissió del recurs vulnera el seu dret a un procés degut en el vessant d’obtenir una decisió raonada i congruent i, alhora també, la consellera general electa manté que se li està vulnerant el dret a al defensa, per la qual cosa ha promogut el recurs d’empara davant el TC. És un mecanisme com un altre per mirar que se li retiri l’acusació que se li formula.