«Ara els malalts de fibromiàlgia ja no han de tenir por ni amagar-se»

El seu president, Manel Fernández, ha volgut recordar que el canvi ara aprovat a Govern «és una vella reivindicació». Tan vella com la mateixa associació. «Ens vam fundar el 2004 i ja als estatuts es demanava que reconegués com a malaltia oficial», apunta. Així, «gairebé vint anys després», remarca que «hem arribat al punt que ho hem pogut aconseguir i no podem estar més que satisfets». Fernández ha volgut desgranar «les peculiaritats» de les malalties com la fibromiàlgia. «Són invisibles», afirma. I això fa que «socialment, s’ha catalogat qui les pateix com a una persona gandula, que no vol treballar, que menteix». Resultat? «Molts malalts ho amaguen; no ho diuen ni a la mateixa família per por», explica el president d’AMARE, tot advertint que «hi ha hagut casos d’acomiadaments». [related:articles:1] Això, confia, canviarà ara. En primer lloc, perquè «el fet que ara estigui dins la taula de patologies, que tingui una codificació ens dona una força que fins ara no teníem. Com a associació i com a malalts ja no hem d’amagar res, perquè ens dona suport el sistema i la CASS ens tractarà com a qualsevol altre malalt». Per això, entén que els afectats «deixaran de tenir por i amagar-se». També ha de servir per impulsar una entitat que, admet, havia quedat en «punt mort» els darrers anys, amb pèrdua de socis i poca activitat. «Esperem que ara hi hagi un canvi en positiu perquè necessitem que els afectats ens donin i ens transmetin quines són les seves necessitats per poder seguir lluitant», ha comentat Fernández. [related:articles:2] Un dels dubtes, com amb altres patologies, és saber quants malalts hi ha realment a Andorra. «És molt complicat tenir dades, probablement perquè s’amaga», explica el president d’AMARE, que en el seu moment àlgid va comptar amb uns 200 associats, tot i que no pas tots amb fibromiàlgia. «A Espanya i França la mitjana és d’un 4% de la població. Per tant, si ho traslladéssim a Andorra, podríem parlar d’uns 3.400», apunta. També llança un missatge a la CASS, que és qui haurà de gestionar a partir d’ara les demandes de prestacions dels afectats. «Esperem que tot vagi bé i que puguem tenir baixes i pensions», indica. Recorda que «està en mans d’uns serveis mèdics» que, fins ara, «havien rebut molts cops sentències contràries al que defensàvem».