MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«Ara els malalts de fibromiàlgia ja no han de tenir por ni amagar-se»

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El seu president, Manel Fernández, ha volgut recordar que el canvi ara aprovat a Govern «és una vella reivindicació». Tan vella com la mateixa associació. «Ens vam fundar el 2004 i ja als estatuts es demanava que reconegués com a malaltia oficial», apunta. Així, «gairebé vint anys després», remarca que «hem arribat al punt que ho hem pogut aconseguir i no podem estar més que satisfets». Fernández ha volgut desgranar «les peculiaritats» de les malalties com la fibromiàlgia. «Són invisibles», afirma. I això fa que «socialment, s’ha catalogat qui les pateix com a una persona gandula, que no vol treballar, que menteix». Resultat? «Molts malalts ho amaguen; no ho diuen ni a la mateixa família per por», explica el president d’AMARE, tot advertint que «hi ha hagut casos d’acomiadaments». [related:articles:1] Això, confia, canviarà ara. En primer lloc, perquè «el fet que ara estigui dins la taula de patologies, que tingui una codificació ens dona una força que fins ara no teníem. Com a associació i com a malalts ja no hem d’amagar res, perquè ens dona suport el sistema i la CASS ens tractarà com a qualsevol altre malalt». Per això, entén que els afectats «deixaran de tenir por i amagar-se». També ha de servir per impulsar una entitat que, admet, havia quedat en «punt mort» els darrers anys, amb pèrdua de socis i poca activitat. «Esperem que ara hi hagi un canvi en positiu perquè necessitem que els afectats ens donin i ens transmetin quines són les seves necessitats per poder seguir lluitant», ha comentat Fernández. [related:articles:2] Un dels dubtes, com amb altres patologies, és saber quants malalts hi ha realment a Andorra. «És molt complicat tenir dades, probablement perquè s’amaga», explica el president d’AMARE, que en el seu moment àlgid va comptar amb uns 200 associats, tot i que no pas tots amb fibromiàlgia. «A Espanya i França la mitjana és d’un 4% de la població. Per tant, si ho traslladéssim a Andorra, podríem parlar d’uns 3.400», apunta. També llança un missatge a la CASS, que és qui haurà de gestionar a partir d’ara les demandes de prestacions dels afectats. «Esperem que tot vagi bé i que puguem tenir baixes i pensions», indica. Recorda que «està en mans d’uns serveis mèdics» que, fins ara, «havien rebut molts cops sentències contràries al que defensàvem».