MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Aposta per unificar tota la promoció del comerç sota una marca unitària de país

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

D’aquesta forma, abans de deixar Govern, Gallardo ha volgut presentar la feina feta en aquesta primera fase, que ha comptat amb un pressupost de 30.000 euros. A partir d’ara, ja amb el nou executiu, s’haurà d’impulsar la segona, amb una dotació de 100.000. Dues són les claus que s’han acordat en aquest treball conjunt amb els diferents actors. La primera, la necessitat de fer «una promoció diferenciada» a l’exterior vist que, fins ara, el sector quedava diluït en l’oferta global de país. La segona, el desig d’anar conjuntament, malgrat les diferències existents entre les diferents zones i sota una nova i única marca. «Cal millorar i treballar el que cadascú promociona de forma individual perquè això resta competitivitat al potencial de l’oferta comercial», ha apuntat Gallardo. Així, segons ha explicat Maria Segarra, consultora de l’empresa Intueri que ha liderat el treball fins ara, s’ha pogut desenvolupar «una proposta de naming amb un isologtip». En total, s’han avaluat «cinc o sis» propostes i s’ha escollit una que «té gairebé el suport del 90% dels empresaris». No s’ha volgut, però, fer encara pública, ja que s’entén que també està vinculada a altres aspectes administratius que s’han d’acabar de tancar. En tot cas, es vol que «englobi totes les zones». Segarra ha posat en relleu la necessitat de tirar endavant aquesta acció. «La situació ja no és la que teníem abans. Hem crescut en metres quadrats i hi ha previsió de fer-ho més. Per tant, sense fer res, tindríem més operadors amb els mateixos clients. O fem alguna cosa o alguns tindran problemes», ha volgut destacar. Per la seva banda, Gallardo ha volgut destacar que «sempre hem estat un destí de compres» i ara «volem crear una identitat gràfica que doni cobertura al comerç» a través «un concepte sota el qual tothom se senti identificat i que sigui representatiu en un sentit ampli». Per tant, es vol «crear un relat global i inclusiu de tot el sector». I, especialment, quan es vagi a l’estranger, poder promocionar «un producte diferenciat, únic i exclusiu per ser el màxim de competitius». Altres accions que s’hauran de tirar en aquesta segona fase del pla estratègic seran la creació d’una web-app. Esdevindria, segons Segarra, una «mena de guia de compres digital». De moment, «hem dissenyat com ha de ser a nivell de contingut». Falta, lògicament, que el pròxim Govern decideixi tirar-la endavant. També es vol treballar a fer una proposta específica per a les xarxes socials i un pla de màrqueting concret per al sector. «Cal millorar i treballar el que cadascú promociona de forma individual perquè això resta competitivitat al potencial de l’oferta comercial», ha apuntat Gallardo, tot lamentant que, fins ara, «no s’ha treballat el relat de forma unitària i això és un hàndicap». Més quan «Andorra té una oferta competitiva que no hem pogut aprofitar perquè no s’ha fet aquest esforç conjunt». També ha destacat que, de cara a la segona fase del pla «el sector té ganes d’implicar-se». Serà, però, ja sota les regnes de qui sigui el seu successor a Economia. «El document es deixa a disposició perquè la segona fase, executòria, pugui reprendre’s a la nova legislatura, un cop s’ha treballat amb el sector privat», ha indicat. De fet, s’ha mostrat convençut que «el proper Govern l’executarà amb els seus apunts i de la mà del mateix sector».