MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Amb el dipòsit ple (i els interrogants sobre el sistema)

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Els interventors dels partits que han estat més de quatre hores -des de 2/4 de 8 del matí al punt del migdia- puntejant els vots emesos prèviament a la Seu de la Justícia eren els primers que clamen per un canvi de sistema. 2.785 s’han hagut de bolcar sota l’atenta mirada de tres batlles. ¿Un jutge ha de validar els sufragis dels ciutadans? És una de les preguntes que es fan els interventors. El seu color polític és el de menys. ¿S’hauria de limitar el vot per dipòsit a causes justificades? En tot cas, el vot judicial ha donat una feinada brutal a Andorra la Vella. Els batlles Laura Solanes, Eduard Canut i Cristina Martínez han anat a ritme de sis vots validats per minut. Més o menys. I, encara, quan semblava que tot estava acabat, ha resultat que els comptes no quadraven. I és que hi ha hagut un grapat d’electors prou notable que només ha emès vot per a una de les circumscripcions. I això ha desquadrat i ha fet que s’hagués de revisar alguns dels darrers bolcatges. Al punt del migdia s’acabava el punteig. Just quan més acumulació d’electors presencials hi havia al Centre de Congressos de la capital. Llavors, s’arribava a la recta final de les convocatòries ‘polítiques’. Dídac Tomàs, el segon de la territorial d’Andorra Endavant, havia estat el primer candidat en emetre el vot. Ho ha fet poc després de la primera de les electores en emetre el vot davant el cònsol menor, Miquel Canturri. La comunicadora Meri Picart ha estat la primera en votar. «Ens agradava anar aviat i ara anirem a esmorzar.» Si ha volgut, ho ha pogut fer al vestíbul del recinte electoral. Esmorzar, vermut, dinar i el que calgués. Cues d’accés al recinte electoral d’Andorra la Vella. Toni Solanelles La majoria de candidats -potser excepte els socialdemòcrates Joaquim Miró i Marian Sanchiz, que han estat dels més matiners- han coincidit en el moment de màxima afluència. Per cert, que era més àgil la filera de la M a la Z que la de l’A a la L. Fins a tres candidats a cap de Govern -Cerni Escalé, Pere López i Josep Maria Cabanes (‘guapa’ la seva campanya, ho ha dit ell)- han passat pel Centre de Congressos. Han hagut de fer una mica menys de cua de la que li ha pertocat a Jaume Bartumeu o a Juli Minoves, dos baluards de la política andorrana que també han acudit a votar presencialment. David Astrié s’estrenava com a cònsol major en unes eleccions. Mirant que no se li escapés cap detall logístic al costat d’un home experimentat en la matèria com el secretari general Àngel Grau. La festa de la democràcia i de l’apagar i encendre els llums de les sales. Cabanes, per cert, no ha hagut de passar del tot la cortina de la cabina. Sabia perfectament a qui havia de votar. I Escalé ho ha fet sota l’atenta mirada de l’exministre Jordi Cinca, que l’ha seguit en la filera. Allò dels nens que acompanyen els pares (i les mares) ha estat una constant. Fins i tot en el cas dels ‘concordis’ Escalé -«en cada cita electoral que un es vota es fa gran el cor», ha dit- i Martí Alay, el cap de llista a la territorial d’Andorra la Vella. I Diumenge de Rams no hi han faltat, no podia ser d’una altra manera, alguns que altres palmons o branques de llorer. De tot i força hi ha hagut. La sensació de retenció important, d’acumulació de votants, era el comentari general. Això i el molt vot judicial. L’augment del vot per dipòsit era un fet. Que la participació fos tanta com semblava era, això, una sensació que les dades no ho han acabat de confirmar. El que hauran de constatar els resultats finals és si era cert el frec a frec que auguraven el socialdemòcrata Joaquim Miró i la demòcrata Conxita Marsol. En fi, que cal repensar si la fórmula vigent dels processos electorals és la més adequada. O si cal començar a modificar-la. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]