Als xofers se’ls perdona (gairebé) tot

El xofer de 32 anys que dissabte a la nit conduïa una Mercedes Spica d’una companyia de transport de viatgers del Principat ja està fora de l’empresa. Circulava tranquil·lament entre 80 i 90 quilòmetres a la zona de la rotonda del Km0, per exemple. De fet, la seva actitud davant el volant va cridar l’atenció a un policia fora de servei que, davant la negligència que estava cometent el conductor, el va aconseguir fer aturar i retenir fins que una patrulla degudament uniformada va fer el control pertinent. [related:articles:1] I, efectivament, com era una de les sospites del funcionari fora de servei, el xofer en qüestió va donar positiu als tòxics. És a dir, que poc o molt, abans o després, feia relativament poc que havia consumit drogues. Més enllà de la detenció i la condemna per la via ràpida amb retirada del permís de conduir, entre altres, que tampoc el permetria treballar, la companyia ha decidit prescindir dels seus serveis. No és cosa fàcil fer aquest pas. No es troben xofers. Potser per això un altre conductor que ha estat descobert com l’autor d’un furt de carburant, per dir-ho d’aquesta manera, només se li ha imposat una sanció de quinze dies de sou i de feina. En altres circumstàncies, probablement el professional del volant hauria anat al carrer. Perquè d’evidències, asseguren les fonts, n’hi havia suficients. Cada cop que omplia el dipòsit, que feia el ple, aprofitava per buidar-ne una mica per al seu ús personal. Una xerricana i un tros de manguera l’haurien delatat. En el moment de cercar professionals de la conducció hi ha un problema fonamental, el salarial: es paga poc i malament Malgrat tot, la falta de conductors ha portat l’empresa on treballa aquest segon conductor a adoptar una mesura més conservadora que no pas un acomiadament causal. I és que trobar xofers per a busos costa molt. Les fonts consultades asseguren que hi ha un problema fonamental, que és el salarial. Es paga poc, vaja. I un segon d’associat al primer: una elevada demanda en el sector de la construcció. I allí es paga més i hi ha menys inconvenients. Quins? A la construcció no es treballa en cap de setmana i els horaris de feina són més estàndards. Això, en el transport de viatgers no és tan clar. I encara un altre element més a tenir en compte. Per transportar pedres, terra, no cal una gran empatia ni haver-se de barallar amb ningú. El transport de persones se’n va al cantó oposat. Però, amb tot, expliquen experimentats conductors del sector, el transport de viatgers ja no és el que era. Ja no es cuida el bon professional com s’havia fet antany. I perdent certs costums, es perd també molta capacitat d’atracció.