MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Alerta a l’administració per la davallada del fons de pensió dels funcionaris

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

És evident que l’impacte negatiu sols afectarà aquells funcionaris que s’hagin jubilat ara i hagin de recuperar la seva pensió. Per a la resta, la gestió negativa no es consolida, no es materialitza. Però les fonts consultades han assegurat que els resultats evidencien que hi ha coses que no funcionen. I, de fet, els auditors ho deixen clar perquè, també, alerten de la confusió que hi ha entre les funcions de gestora i de dipositària pel fet que sigui la mateixa societat (Crèdit Andorrà) la qui ho exerceixi. Entre les grans xifres, el patrimoni net arribava el darrer dia de l’any passat a 29,8 milions d’euros. En el fons de pensions de la Funció Pública hi ha 1.654 assegurats, dels quals 655 partícips tenen més d’un perfil inversor (perfil conservador, perfil mig, perfil arriscat, perfil dinàmic…). El darrer any, el 2022, ja s’ha dit, el resultat de l’exercici va deixar aquell negatiu que s’apropa als 900.000 euros, molt lluny de l’assolit el 2021, en què hi va haver un guany de 477.078 euros. La situació del fons «demostra que el Govern ha condemnat a unes pensions ‘de misèria’ a canvi de privatitzar les pensions dels funcionaris» I si els resultats preocupen, el que amoïna més encara és que no es compliran els objectius amb què inicialment es va establir el fons i que havia de garantir el 60% del darrer salari a tots els partícips en el moment de la jubilació. Aquest 60% es va dissenyar sustentat en tres potes: l’aportació de la CASS, el rendiment del fons i l’aportació de Govern. Hores d’ara l’únic que es veuria obligat a afrontar la seva part seria l’executiu. Perquè el fons de pensions no rendeix el que s’esperava i ja està clar que el sistema de pensions de la CASS sofrirà modificacions i, per tant, no permetrà cobrir allò que s’esperava. Tot plegat, han indicat les fonts consultades, «demostra que el Govern ha condemnat a unes pensions ‘de misèria’ a canvi de privatitzar les pensions dels funcionaris». I això s’evidencia, també, en el fet que, segons que indiquen els auditors externs del fons, que hi ha una barreja de funcions inadmissible en altres països perquè és la mateixa societat qui es fa càrrec tant de la gestió com de la dipositaria del fons. I aquesta confusió pot ser perjudicial en l’esdevenir de les pensions.