MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Acció vol «recuperar el lideratge de la política» de la sanitat d’Andorra

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

«Tenim la impressió que tant el SAAS com la CASS són els que acaben prenent gran part de les decisions sobre la salut i pensem que el ministeri ha de posar les eines adequades per recuperar algunes situacions i revertir-les». Així planteja Pallarés les propostes que es fan des d’Acció pel que fa a la salut i, sobretot, al sistema sanitari del país. En definitiva, el que es vol és que el Govern tingui més incidència en certs aspectes i problemes que actualment es donen i que està sent complicat solucionar. Per exemple, ser competitius per atreure talent i professionals que manquen a molts dels sectors de l’hospital. Ha estat de fet a les portes de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell on Pallarés ha explicat que «pensem que cada cop tenim més dificultats per trobar els professionals que es necessiten, el personal assistencial, i necessitem poder trobar i reestructurar algunes de les funcions del SAAS». Per poder aconseguir aquest personal s’ha de ser més competitius, fet que és complicat tenint en compte la situació econòmica i d’habitatge que viu Andorra. En aquest sentit, Pallarés aposta per treballar més en l’escola d’infermeria o disposar de més treballadors a domicili des del ministeri. La principal proposta d’Acció, però, passa per millorar les condicions salarials, per tal que els professionals que arriben tinguin més possibilitats d’accedir a un habitatge. Per fer-ho cal revisar les propostes, «no únicament per aquests serveis que requerim amb urgència, sinó també en relació a tota l’estructura del SAAS». En aquest sentit, Acció no vol centrar-se únicament en aquells que han d’arribar, «el personal assistencial porta ja molt temps reclamant més, més recursos, perquè també estan saturats de la càrrega de feina, però també més compensació, perquè no estan en les millors condicions i acaben marxant». Per tant, també es pot fer servir com una mesura per retenir al personal. També s’aposta per una ampliació i reestructuració d’infraestructures de l’hospital, tot i que Pallarés remarca que «de poc servirà si no disposem dels recursos assistencials sanitaris». La sortida de Salut Mental de l’edifici general li suposa una valoració positiva. «Que es pugui sortir i disposar d’un entorn més personal i més íntim, amb menys exposició, és necessari i serà útil», remarca la candidata. Insisteix, però, en el fet que cal aconseguir els recursos humans per poder tenir un bon servei a aquesta infraestructura i qualsevol de nova que es plantegi. Pel que fa a urgències, un dels serveis més saturats, explica que la planificació que es preveu respecte al 112 «s’ha de tirar endavant». Principalment, perquè des d’Acció s’entén que «facilitaria la col·laboració conjunta entre els serveis d’emergències i perquè es disposi d’uns efectius que estiguin més pendents del servei d’urgències que no de respondre un telèfon».