MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«A Andorra hi pot haver fins a 1.300 persones amb fatiga persistent arran de la Covid-19»

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

No és una xifra que es tregui de la màniga. Fernández ha assegurat que un 10% de les persones que han tingut Covid-19 arreu del món ha desenvolupat símptomes crònics. D’aquestes, una tercera part tenen fatiga crònica. Amb les dades d’Andorra, tenint en compte que s’han donat aproximadament 50.000 casos, un 10% es correspon amb 5.000 persones que tenen el que s’anomena síndrome postcovid i, d’elles, fins a 1.300 persones fatiga persistent «que dura des que van tenir l’episodi agut fins avui en dia». En aquest sentit, Fernández ha explicat les claus per poder identificar una fatiga crònica o persistent. «Hi ha gent que expliques que tens fatiga i et diuen que ells també es cansen, i no és així, és molt més incapacitant», ha assenyalat. És a dir, que la persona que té aquesta malaltia veu reduïda la seva capacitat per fer cert esforç a un 20%. «La mínima activitat limita el dia a dia, i té diferents graus», ha apuntat Fernández, «és una alteració que quan està establerta i dura més de sis mesos no reverteix i, per tant, s’ha d’adaptar, no queda més que adaptar l’activitat física». Durant la pandèmia han sortit tants casos precisament per l’elevat volum de persones que es van contagiar de la Covid-19. Per poder desenvolupar aquesta malaltia crònica calen dos factors: ser una persona susceptible i tenir un virus inductor o sensibilitzant. Fernández ha apuntat que hi ha una de cada 200 persones que genèticament el seu sistema nerviós i l’inflamatori té una malaltia neuroinflamatòria en el moment en què es posa en contacte amb un virus. En aquest sentit, ha explicat que «el que hem tingut és una agrupació temporal pandèmia arreu del món de persones que han contactat amb aquest virus i que han desenvolupat també, entre altres coses, una síndrome de fatiga crònica». La fatiga, però, no és l’única malaltia que s’inclou dins del que es coneix com a síndrome de sensibilització central. Fernández apunta que el fet de tenir aquesta síndrome significa que la persona «respon més inadequadament a un estímul». En aquest grup entra la fibromiàlgia, que té relació directa amb el dolor. Però també la sensibilitat química múltiple, la sensibilitat ambiental, les intoleràncies alimentàries. Un conjunt de malalties que és força elevat, però que ajuda a detectar la malaltia que té una persona, «a la qual li hem de fer 30 diagnòstics, però no té 30 malalties, són 30 aspectes d’una mateixa malaltia que en diem sensibilització central». En definitiva, un concepte global que inclou diferents tipus d’afeccions que tenen diferents criteris científics per entendre’ls. La conferència s’ha celebrat en col·laboració entre la Creand Fundació i l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome de Fatiga Crònica (AMARE). Ha servit per debatre i comentar els aspectes relacionats amb les malalties per síndrome de sensibilització central (SSC) i, sobretot, per relacionar-les, com ha fet Fernández, amb la Covid-19. Aquesta iniciativa s’ha emmarcat en el programa ‘La salut al dia’, de la fundació, que té per objectiu oferir informació i formació a les persones que tenen malalties de gran impacte social, així com als seus familiars i cuidadors.