«A Andorra hi ha una joventut molt important que sembla invisible»

Quant de temps fa que estàs al Fòrum? Estant fora, malauradament, no tenia tant contacte, és més complicat fer un seguiment. Però quan estava a Andorra, al Lycée, ja vaig participar en algunes assemblees. Quan vaig tornar a finals de l’any passat és quan m’he integrat de veritat. Què és el que t’ha animat a formar part de la taula permanent i, finalment, acabar essent la presidenta? El que em motiva és veure que a Andorra hi ha una joventut molt important, però que sembla invisible. Molts de nosaltres marxem fora a estudiar, a treballar, i se’ns deixa de costat. Però som gent que tenim experiències diverses, sobretot quan marxes a un altre país t’has d’adaptar a altres cultures, a altres llocs, i jo crec que gràcies a això els joves podem aportar moltíssim al país. I com a presidenta, què és el que esperes poder aportar? A mi el que m’agradaria aportar és una visió més optimista cap a la joventut i donar-li més visibilitat aquí a Andorra. Espero traslladar un missatge molt positiu, esperançador, que expliqui que podem aportar coses i que les nostres idees no s’han de deixar de banda, que tenim molt de valor. Tens intenció de seguir amb la feina que ja s’ha començat? De continuar amb la línia traçada? Jo personalment, com a presidenta, estic molt en contacte amb el darrer president de la taula permanent, Joan Toribio, i sí, hi ha una idea de continuïtat. El 2021 es va adoptar el pla estratègic del Fòrum de cara al 2027, amb els objectius, les missions i els valors amb els quals volem seguir. A més a més, necessitem aquesta línia de continuïtat perquè en un any no es poden canviar moltes coses, però sí que podem dur a terme accions per tal de donar visibilitat al jove talent a les institucions nacionals i internacionals. «Tenim diferents perfils i és molt enriquidor, perquè cadascun de nosaltres pot aportar una cosa i una visió, uns valors…» Malgrat això, sou una taula molt renovada, amb moltes cares i perfils nous… I tant! Som molt diferents entre nosaltres. La persona més jove té dinou anys i el més gran està per la trentena. Tenim diferents perfils i és molt enriquidor, perquè cadascun de nosaltres pot aportar una cosa i una visió, uns valors… També aquests deu anys de diferència aportarà una visió diferent de la joventut, perquè no és el mateix 19 anys que 30… Exacte, sempre que parlem aportem el nostre punt de vista i és molt interessant veure com, per exemple, la meva experiència és similar en certs punts a la d’altres o molt diferent. Definitivament, és molt enriquidor i crec que això farà que aquesta taula permanent aporti molt. També hi ha presència femenina important en aquesta taula permanent. És un orgull per mi. El fet que hi hagi una altra dona també és un missatge que volem transmetre, centrat en la igualtat de gènere en la societat andorrana i és un orgull per nosaltres. Parlant dels diferents canvis al Fòrum, s’han creat dues taules de treball i una d’elles està centrada en l’acord d’associació amb la Unió Europea. Quina creus que és la visió de la joventut en aquest sentit? Nosaltres el que volem en aquest sentit és que el jovent s’expressi lliurement perquè no tenim tots necessàriament el mateix punt de vista i el que volem és implicar-nos el més possible. Per a això volem estar en contacte amb el Govern i que ens tinguin en consideració, perquè hi ha molts aspectes que ens poden afectar directament, que tindran un impacte en nosaltres ara o més tard. El que volem és saber exactament què s’està negociant, com podem implicar-nos com a joves, com ens pot afectar i fer prevaldre la nostra veu. Has comentat que són molts joves els qui marxen i molts d’ells no tornen. Tu ara ho has fet, quina valoració en fas? Sortir, ja sigui a una altra ciutat o un altre país, però sortir de la zona de confort sempre és positiu. La multiculturalitat, la curiositat de conèixer gent amb diferents costums, que parlen un idioma diferent, sigui quin sigui el lloc és molt enriquidor. Et pot fins i tot canviar la visió que tens sobre la vida. Tornar a Andorra de vacances, per exemple, sempre és molt fàcil. Però fer-ho de forma més definitiva per mi ha estat una mica frustrant. Òbviament, tens moltes ganes de retrobar-te amb el paisatge, amb la gent, però per buscar una feina, de la meva experiència puc dir que depèn del sector, però que és difícil. Alguns futurs laborals poden ser molt complicats.