Montmantell també fa fallida i aquest dimecres ja no operarà

Bona part dels empleats s’esperaven la situació, però no que fos tan fulminant i amb les «males formes» que s’haurien adoptat. També algunes institucions o empreses que tenien serveis contractats amb Montmantell han hagut d’espavilar-se per buscar-se nous operadors almenys de forma provisional. És el cas, per exemple, del comú de Sant Julià i el transport parroquial. Entre els empleats que encara restaven a la companyia -com a mínim els procedents de la Hispano- la decepció és total. També l’enuig amb els responsables de l’empresa i la forma d’actuar d’un temps cap aquí. [related:articles:1] Els empleats eren en bona part conscients que a final del mes passat havien de deixar la nau on estaven com a seu del grup. El mecànic de l’empresa plegava i també algun altre xòfer. Ja quan va fer fallida la Hispano hi va haver algun conductor que va ser temptat per una altra empresa, a la qual ja s’ha incorporat. Molts dels conductors -amb majoria portuguesa i en menor mesura espanyola- o portaven molts anys a l’empresa o estan a prop de la jubilació i els hauria costat, abans, fer el pas d’abandonar la companyia. Els empleats eren en bona part conscients que a final del mes passat havien de deixar la nau on estaven com a seu del grup. El mecànic de l’empresa plegava i també algun altre xòfer més enllà del que ho va fer quan la fallida de la Hispano Ara s’han trobat d’allò més abandonats. Molts dels empleats havien renunciat a dies festius i vacances a petició de l’empresa per poder cobrir els serveis que s’estaven realitzant. Ara s’han trobat que en algun cas tenen 90 dies acumulats pendents i no cobraran ni un cèntim d’euro. Quant al salari, fins al març estaven també al dia. Però ara caldrà veure què passarà amb la mensualitat d’abril, que l’empresa hauria anunciat que espera poder satisfer però no està gens clar. Els temps posteriors a la pandèmia, han assegurat alguns dels treballadors, trigaven dos mesos a cobrar el salari. Després la situació es va anar regularitzant, però no pas amb la CASS. El deute de cotitzacions que es va anar acumulant va arribar a un punt que al final va ser la Seguretat Social qui va instar la fallida de la Hispano Andorrana. I ara la muntanya ja era massa grossa encara que els responsables de la companyia haurien intentat vendre alguns actius per mirar d’aconseguir una mínima liquiditat. [related:articles:2] Actualment havia arribat a un punt, han assegurat les fonts, que fins i tot la flota era obsoleta i insuficient, fins a tal nivell que en algunes ocasions, per poder arribar on calia arribar, era necessari recórrer al lloguer de vehicles a Espanya. Alguns treballadors feia uns dies que intuïen aquest mal final, ja s’ha dit, però no amb la celeritat que ho ha fet. I malgrat que hi ha desànim hi ha un bri d’esperança, en alguns casos, de poder cobrar el darrer mes treballat.