Conèixer Càritas
Càritas és una entitat de l’Església catòlica sense ànim de lucre i forma part de les Organitzacions No Governamentals (ONG). Càritas, amb el seu treball social, vol ajudar les persones a sortir de la pobresa i la marginació. Per això estableix uns programes socials i duu a terme uns projectes. El seu finançament és sobretot de caire privat. Rep majoritàriament el seu suport econòmic de persones que confien en la tasca solidària de fa Càritas. L’acció social de Càritas es desplega en tres vessants: assistencial, de promoció i preventiva. * L’acció assistencial vol ser com una cura d’urgència davant les necessitats que no admeten un ajornament. * La promoció és capacitar la persona, que ha de dependre de serveis socials o d’alguna institució per sobreviure. De manera que per ella mateixa tingui els mitjans per fer una vida autònoma. * La prevenció vol trencar el cercle de la pobresa i de la marginació. És una tasca molt lenta, però és posar els fonaments perquè la persona pugui construir-se un futur amb una certa qualitat. Els serveis bàsics de Càritas estan oberts a tota persona mancada de recursos econòmics, sense discriminacions de races o de creences. Els principis de l’acció social de Càritas Mn. Joan A. Ventosa, a ‘Principis rectors de l’acci social de Càritas’, apunta en set principis l’estil del servei que Càritas vol fer: 1. Un servei que superi les temptacions més corrents (de comoditat o benestar, de prestigi, de poder) imitant l’actitud de Jesucrist que «no ha vingut a ser servit sinó a servir» (Mt 20,28). 2. Un servei de qualitat perquè els pobres hi tenen dret i, per tant, exigeix la col·laboració de professionals adients i de voluntaris. 3. Un servei que vol que els pobres s’alliberin dels diferents factors de la seva pobresa, perquè puguin assolir una vida autònoma, sense dependre sempre dels altres. 4. Un servei obert a la col·laboració i coordinació amb altres entitats i organismes. 5. Un servei que treballa per la instauració de la justícia perquè vol donar un contingut real als drets que els pobres tenen, com tota persona, però que no poden exercir. 6. Un servei que no te por de denunciar les situacions reals d’injustícia, però al mateix temps treballa per tal de suprimir-les perquè no voldria caure en el «diuen i no fan», propi del fariseisme. 7. Un servei que, inspirant-se en el respecte a la dignitat de les dones i dels homes, ofereix un terreny comú de trobament amb tots els qui des de diferents creences o increences volen treballar per la defensa dels drets de la persona humana.
