MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

3.700 residents, cridats a participar en les autonòmiques espanyoles del 28 de maig

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Diumenge 28 de maig és el dia escollit per a la celebració a Espanya d’una cita electoral que a molts llocs serà doble. Per un costat, hi ha municipals, en les quals, cal recordar, no poden participar les persones que resideixen a l’estranger. Per l’altra, fins a dotze comunitats celebren les autonòmiques: Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella la Manxa, Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i la Rioja. Qui vagi a votar de forma presencial es trobarà fins a 12 urnes al consolat, una per cada comunitat autònoma on hi ha comicis En aquest segon cas, els expatriats sí que hi poden participar. I a Andorra n’hi uns quants. De fet, entorn 3.700 espanyols residents al Principat estan cridats a les urnes. Novament, tindran dues formes d’exercir el seu dret: per un costat, fer-ho per correu. Per l’altra, de forma presencial a la seu del consolat. Aquest, de moment, té previst obrir entre el 20 i el 25 de maig, sense descartar que els dies es puguin ampliar si així ho estima convenient la junta electoral. La principal novetat d’enguany és el fet que ja no existeix el sistema de vot pregat. És a dir, l’obligació dels expatriats de demanar prèviament que es vol participar. Aquesta fórmula ha quedat eliminada amb la darrera modificació de la llei electoral espanyola. Ara, com passava originàriament, els electors rebran la documentació de forma automàtica. I també tindran la possibilitat, si per algun problema no la reben, de descarregar-se-la, principalment les paperetes. També n’hi haurà, per primer cop, al consolat si es va a votar de forma presencial. [related:articles:1] De fet, justament això suposa un petit maldecap logístic pels responsables de la legació diplomàtica. I és que caldrà tenir una urna per cada lloc on es fan eleccions. I en haver-hi electors de les diferents comunitats autònomes, això implica 12 urnes. «Amb què només hi hagi un possible votant, ja n’hem de posar una», han indicat les fonts consultades per Altaveu. I, per tant, ha calgut comprar-ne. Perquè, fins ara, es tenien tot just quatre. Ara, s’ha hagut de demanar-ne més, fins a les dotze necessàries i, a banda, tenir-ne de reserva per si alguna pateix algun dany. Un dels interrogants que hi ha és saber si l’eliminació del vot pregar fa pujar la participació. I si això es tradueix en una major afluència al consolat. En tot cas, justament, el fet de no saber anticipadament quanta gent demana participar, fa complicat fer previsions. La resposta, al final, es tindrà el 28 de maig.