MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«Volem que als joves no se’ns escolti només cada quatre anys per les cadires»

5 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Per què als joves els interessa poc la política? Aquesta ha estat una de les preguntes que s’han posat sobre la taula als candidats. Els que formen part del «bloc del canvi» han estat els més crítics, malgrat que tots estan d’acord que cal seguir treballant perquè la joventut s’impliqui en política. El més crític ha estat el número 4 de la llista nacional de PS SDP +, Pere Baró. Assegura que «la situació actual només fa que hi hagi una desafecció» I aquí entra el punt de vista cultural i ha etzibat que «si vens de fora t’exclouen de l’activitat política i han de passar molts anys perquè puguis votar». Llavors, segons posa en relleu, s’ha d’entendre que «si els meus pares no se’ls ha escoltat quan jo era petit no em posaré a fer política quan els meus pares només eren bons per pagar». Concòrdia critica que el Fòrum Nacional de la Joventut no representa a tots els joves i reclama complir els acords de joventut Per la seva part, el número 6 de la llista de Concòrdia, Sergi Esteves, des d’un bon principi ha deixat clar que el col·lectiu dels joves s’ha de prioritzar «perquè són el futur, però també el present i han de marcar l’acció política a mitjà termini.» Considera que «no només s’han de tenir en compte quan es fan polítiques en el seu àmbit». Esteves ha criticat que «el Fòrum Nacional de la Joventut no representa a tots els joves del país i cal complir els acords». Unes afirmacions que ha desmentit el candidat de liberals, Toni Puig, assegurant que el FNJA engloba tots els joves de 16 a 35 anys. La cap de llista d’Andorra Endavant, Carine Monatner, també ha estat molt crítica assenyalant que «es fan moltes promeses que no s’acaben complint i hi ha molta hipocresia política, això fa que la gent no cregui en la política». Precisament, des del públic s’han mostrat molestos que reunions com les d’avui només es facin cada quatre anys. «Volem que no només se’ns vingui a veure quan venen eleccions i per ocupar les cadires», han deixat palès. Sobre això, l’exconseller general, Ferran Costa, que ha substituït la cap de llista d’Acció, Judith Pallarès, ha admès que «cal revertir la situació» i recorda els esforços que s’han fet per part de tots els grups parlamentaris per tirar endavant l’Acord de Joventut. Des de DA, la número 2 de la llista d’UP+DA a Encamp, Maria Martisella, assenyala que «quan es prenen decisions es fan avaluant pros i contres». COM PUC PAGAR UNA HIPOTECA DE 1.300 EUROS L’habitatge ha centrat la primera part del debat i ha quedat demostrat, entre els assistents que és un tema que els preocupa i molt. Una de les presents ha demanat als candidats pel programa que va aprovar la setmana passada el Govern que avalarà el 20% de les hipoteques per afavorir que la ciutadania puguin accedir a un pis de compra. «Em poden explicar com puc viure amb una hipoteca de 1.300 euros i els salaris que hi ha actualment?», ha preguntat. Els joves s’han mostrat preocupats pels elevats preus de l’habitatge i es pregunten com podran pagar el pis amb els salaris actuals Totes les formacions han estat d’acord que cal actuar, però amb matisos. Pere Baró ha criticat que des de DA es posi d’excusa la Covid-19 «quan la pandèmia no ha posat els pisos a 1.200 euros». Ha tornat a posar en relleu la necessitat d’un Registre de la Propietat i ha criticat la política d’ajudes del Govern perquè acabaran provocant més inflació. Concòrdia ha tornat a posar de manifest la necessitat de frenar la inversió estrangera en immobles, mentre que DA ha tornat a recordar que no hi ha una única solució, conscient que cal posar més oferta de pisos al mercat a preu assequible i ha recordat l’augment del salari mínim que han fet en els darrers anys. Per la seva part, Carine Montaner, considera que intentar posar al mercat els 6.000 pisos buits que hi ha serviria per rebaixar l’atenció i creu que «cal ajudar a les persones que en el seu moment van fer evasió fiscal a regularitzar la situació al país». Els candidats al Punt d’Informació Juvenil LA SALUT MENTAL TAMBÉ ESTAT PRESENT La presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en risc, Sandra Cano, estava present entre el públic i ha lamentat que només un partit s’hagi reunit amb ella abans de la campanya electoral. Dirigint-se clarament a Maria Martisella, li ha deixat anar que «em fa pena que en el programa del partit que governa només porti el Pla Integral de Salut Mental com la gran bandera i no esteu complint el programa». Li ha assegurat que «els joves no només els interessa l’habitatge sinó que volen solucions per la salut mental». En aquest sentit, ha preguntat quan està previst que els psicòlegs entrin a la cartera de serveis. Martisella és conscient que «la salut mental és un problema i té clar que s’hi ha d’incidir». En la mateixa línia, Judith Pallarès ha posat en evidència els problemes que hi ha per trobar personal i assegura que «si no hi ha un acord entre les dues parts s’haurà de veure com es compensa». Proposa que hi hagi un únic ministeri d’infància i joventut. Des del PS SDP +, Pere Baró ha retret a Demòcrates que el PISMA no funcioni i «no pot ser que aquest problema estigui al calaix al Consell General». Sobre aquesta qüestió, el candidat de Concòrdia considera important crear xarxes de suport a la comunitat perquè «hi ha molta gent que sent sola».