MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

«Viatjant amb bicicleta t’has d’adaptar i abans tenia la vida més marcada»

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Sinfreu és una amant de l’esport i tenia ganes de tirar endavant el projecte de recórrer amb bicicleta diversos països fins a arribar a Noruega. Va marxar a finals de maig de l’any passat des de Niça (França) i va recórrer els Alps fins a Chamonix i per aquell costat va entrar a Suïssa. També va visitar una part d’Itàlia, concretament les Dolomites, va continuar cap a Eslovènia i entrant a Àustria va vorejar el Danubi. La República Txeca va ser la seva segona parada creuant-la de sud a nord. El mateix va fer quan va estar a Dinamarca i des del nord del país va agafar un vaixell fins a Noruega per recórrer tota la costa oest. Hi va arribar a principis del mes de setembre. Sinfreu reconeix que els primers mesos «van tenir etapes més dures i amb molt desnivell». Tot i això, reconeix que va aprendre molt i va ser molt bonic». La segona part del viatge, diu, va ser més cultural i no hi havia tant de desnivell». Viatjar per bona part d’Europa amb bicicleta és diferent a un viatge organitzat. L’esportista i ambaixadora d’ACA Segurs manifesta que «quan viatges amb bicicleta t’han d’adaptar a les circumstàncies, a diferència de quan competia que tenia una vida molt més marcada». Reconeix que a l’agost va estar 20 dies sota la pluja «i es va fer dur». La bicicleta amb l’equipatge d’Andrea Sinfreu És una apassionada de la bicicleta, però també realitza tasques de voluntariat. De fet, col·labora amb l’associació Hi Arribarem i a Noruega s’hi va quedar uns mesos treballant i fent de voluntària. En aquest sentit, exposa que es va quedar en dues granges «on em va costar una mica integrar-me per l’idioma perquè entre ells parlaven en noruec». Andrea Sinfreu ha tornat a Andorra aquesta mateixa setmana i remarca que vol quedar-se uns dies per explicar com ha anat el projecte i compartir les experiències per «animar a més gent a sumar-se a la iniciativa». No ha previst encara tornar a marxar. Preguntada per si tornarà a la competició de muntanya, Sindreu reconeix que «he entrenat fent ciclisme i esquí perquè m’agrada l’esport, però no sé si tornaré a competir». Superat el primer repte, toca agafar forces per continuar amb la següent fita.