Un passat molt present
L’assistència ha desbordat totes les previsions. S’han hagut de posar més cadires i hi ha assistents que han optat per marxar veient la sala plena com un ou. L’èxit fa preveure que es farà una nova presentació. A banda de la importància del llibre, un volum de 700 pàgines molt ben documentat, els conferenciants també tenien poder de convocatòria, i molt. A banda l’escriptor i autor del llibre, Pau Chica Fernàndez, hi havia el catedràtic d’Història de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Solé i Sabaté; el comissari de l’exposició ‘Refugiats. Andorra, país d’acollida’ que es pot visitar a Cal Pal, Xavier Llovera; l’historiador Jordi Guillamet, i l’escriptor Albert Villaró, d’Aloma Editors. [related:articles:1] Andorra va ser un país d’acollida durant la Guerra Civil espanyola. El Principat va rebre entre 15.000 i 20.000 refugiats, majoritàriament catalans, un volum equivalent a quatre vegades la població nacional. L’acollida va ser reeixida gràcies a una coordinació triple: l’hospitalitat de la població local, la gestió de la gendarmeria francesa i la ràpida reacció del Consell General, que va agafar les regnes de la situació i va aconseguir garantir l’aprovisionament del país, amb mesures extraordinàries de control. Cua per accedir a la sala. //BRU NOYA La gendarmeria, dirigida pel coronel René Baluard, va organitzar una estructura d’assistència sanitària, bàsica però molt efectiva, per atendre els refugiats. Del total dels espanyols que van arribar a Andorra durant la Guerra Civil, tan sols hi van fixar la residència mig miler, una xifra que representa el 3% dels que van entrar durant el conflicte. Tot i això el tema només l’havia tocat, fins ara, amb profunditat l’historiadora Amparo Soriano. De les conseqüencies de la Segona Guerra Mundial sobre el país se n’ha escrit més. Andorra es decanta cap al bàndol feixista a partir de l’any 1937 A partir del relat de Chica i de la resta de conferenciants se sap que Andorra es decanta cap al bàndol feixista a partir de l’any 1937, el segon del conflicte. El síndic Francesc Cairat demana ajuda a Burgos, seu provisional del govern rebel, per aconseguir aliments per Andorra. Ho aconsegueix previ pagament de 600.000 pessetes, una fortuna per a l’època i no comparable als 3.600 euros actuals. Gràcies a les investigacions de Chica també sabem que la República no considerava Andorra com un territori interessant des d’un punt de vista estratègic i que no hi ha cap document o un projecte que avali la llegenda d’un intent dels anarquistes per ocupar el Principat. Pau Chica (centre) amb assistents a l’acte.//B.N. Aquesta possible invasió anarquista -milicians de la Seu d’Urgell amb treballadors de Fhasa- va ser el principal argument de Baluard i els seus gendarmes per instal·lar-se a Andorra després d’una decisió del Consell General que Chica considera il·legal. El motiu és que les sessions havien de ser públiques i aquella no ho va ser. L’historiador també esmenta el risc que va patir el país d’un atac de l’aviació franquista. Els avions van arribar a sobrevolar el Principat i es va témer un atac a les instal·lacions de Fhasa. Pau Chica detalla la participació d’andorrans a les Brigades Internacionals que van lluitar al costat dels republicans En el llibre s’aporten més novetats. Com per exemple, la participació d’andorrans a les Brigades Internacionals que van lluitar al costat dels republicans, o el fet que, al contrari de la Segona Guerra Mundial, no és té constància que cap guia matés o abandonés els feixistes, primer, i els republicans, després que fugien per la muntanya. Hi ha molts temes i els que queden pendents per a un segon volum, a l’igual que la presentació. Se n’haurà de fer una segona. La d’aquest dijous ha demostrat que el passat és ben present. Pau Chica i Jordi Guillament abans de l’acte// B.N.
