Trenta andorrans continuen endavant a la lliga del Paraulògic

Un dels participants ha mostrat la seva sorpresa perquè el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) no inclogui la paraula ‘ablativa’, però sí l’adjectiu ‘ablatiu’. Semblaria correcte dir «per a expressar […] s’empra la forma ablativa», però no, només val «cas ablatiu». Un altre es queixa per la no acceptació de la paraula ‘Antaviana’, una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom basada en textos de Pere Calders amb música i cançons de Jaume Sisa. I és que la primera fase del concurs ha superat totes les expectatives i els comentaris dels participants. La segona fase, prèvia a les semifinals, serà aquest divendres, i s’hi podrà jugar durant tot el dia, però amb un envit diferent, al qual cal parar molta atenció. En aquesta nova fase, la competició només durarà 15 minuts consecutius, que es poden jugar en qualsevol moment de les vint-i-quatre hores de demà. Per no equivocar-se, és important de triar el moment que es comença a jugar, perquè així que hagi començat el joc s’engegarà el cronòmetre dels 15 minuts i quan s’aturi ja no es podrà jugar més. En aquesta segona fase, hi participaran 1.110 jugadors, que són els qui han superat la primera. S’entrarà dins el joc clicant en un enllaç, que rebran per correu tots els qui han passat la primera fase. Una de les semifinals, que es disputarà el 20 de maig a Andorra la Vella comptarà amb 15 jugadors. La mecànica del Paraulògi és ben simple. L’usuari disposa de set lletres, col·locades en sis hexàgons blaus i un de vermell que imiten les cel·les d’un rusc. La finalitat és localitzar el nombre més gran de paraules a partir d’aquestes lletres a condició que continguin la lletra de l’hexàgon central de color vermell. Les paraules han de tenir un mínim de tres lletres i la seva combinació canvia cada dia. No s’admeten noms propis, només paraules que apareguin al DIEC. Creat per l’entitat Rodamots, el joc té com a objectiu posar a prova les habilitats lèxiques dels jugadors, obligant-los a trobar tants mots catalans com sigui possible. Els creadors s’han inspirat en l’Spelling bee del New York Times. L’èxit ha fet que ja hi hagi nous projectes seguint aquesta iniciativa original: un és el Wordle, que encara no té tants seguidors, però també s’ha fet un lloc en les xarxes.