MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Tot es pot aconseguir i cal trencar els estereotips

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

L’Associació de Dones d’Andorra ha organitzat la conferència «Dones trencant estereotips. Les professions tenen gènere?». Cinca dones amb professions de diferents àmbits com la construcció, la informàtica, el transport de mercaderies o el cos de Policia han compartit les seves experiències i visions sobre el seu lloc de treball considerat d’homes. Queda clar que en la majoria de casos queda molta feina per fer per trencar els estereotips que hi ha actualment. On es fa més evident és a la construcció. Gresmi Roca, propietària d’una empresa de construcció assegura que «hi ha molta discriminació. No és el mateix anar a una obra i que ens preguntin on és el teu company i ens costa lluitar el doble, no per la titulació sinó pel gènere.» En la mateixa línia s’ha expressat Ana Vicente, cap d’obra en empresa constructora. Té 36 anys i tenia clara la seva vocació i va estudiar enginyeria de construcció. En l’àmbit laboral es queixa «d’haver de justificar tècnicament una resposta, mentre que un home amb un sí en tenia prou». La Tània Prats, és programadora frontend. Assegura que des que era un bebè ja «trastejava l’ordinador amb un Windows XP». En el seu cas, assegura que no ha viscut discriminació, però «sí que em cansa l’humor negre amb acudits constants fets pels companys». Ha explicat que «he conegut un informàtic i cada dia s’aixecava de la seva taula per veure si veia alguna dona per la finestra i feia un crit de mico. Al principi és graciós, però al final cansa». Reconeix que «trobo a faltar companyes amb qui parlar no de Fernando Alonso o el partit del cap de setmana». Un moment de la conferència organitzada per l’ADA A l’altra banda de la balança hi trobem la Natàlia Crespo, policia especialitzada en desactivació d’explosius. Treballa al TEDAX i manifesta que «he hagut de passar les proves com la resta de companys i aconseguir els meus objectius». Remarca que el vestit per desactivar explosius pesa 40 quilos i «queda clar que o t’adaptes o canvies de feina». Actualment, només hi ha 24 dones agents de policia en un cos format per 265 agents. Per la seva part, Eva Sansa, actual cònsol menor de la Massana, i és l’única dona que té el carnet de conduir camions amb matèries perilloses. En el seu cas, diu, es tracta de l’empresa familiar i no s’ha sentit mai discriminada. PUC SER MARE? Plantejar-se quan poden ser mares, és una de les preguntes que moltes dones es fan a diva d’avui per tal de no perdre la feina o per seguir creixent en l’àmbit laboral. L’Ana Vicente es queixa que no hi ha polítiques de conciliació laboral i familiar. Amb 36 anys, admet que «això em frena». Creu que si hi hagués un permís de paternitat igual que el de maternitat, segurament «no m’ho plantejaria». En aquest sentit, Gresmi Roca posa en relleu que en el seu cas intenta ajudar a les dones. En canvi, l’Eva Sansa diu que li treu més temps el comú que la feina, mentre la Natàlia Crespo assegura que al cos d’ordre no li han posat cap impediment sinó «que en moltes ocasions m’han hagut de frenar». LLUITAR PEL QUE VOLS Les cinc ponents han coincidit que cal lluitar pels objectius i trencar totes les barreres per aconseguir ser el que una persona vol ser. Gresmi Roca manifesta que «la construcció és dura, però considero que és una feina en la qual no has de pensar que ets dona, sinó una persona amb titulació». Per la seva part, l’Ana Vicente creu que «tot es pot aconseguir i no t’has de posar cap barrera», mentre que la Natàlia Crespo pensa que «s’han de trencar els estereotips i recorda que al TEDAX no hi havia cap dona». Consells molt savis que totes les dones se’ls han de fer seus i lluitar pels seus somnis.