«Som campions, som ACB i això és vostre»

La celebració de l’ascens a l’ACB ha estat, sobretot, la constatació de la comunió entre l’equip i l’afició. Entre els jugadors que han aconseguit portar novament a la primera divisió de basquetbol espanyol Andorra després d’un any a l’infern -que no ho ha estat tant en aquest cas- de la Lliga LEB Or. «Som campions, som ACB i això és vostre», ha exclamat mostrant el trofeu de primers classificats des del balcó de la capital el capital de l’equip, l’únic dels integrants de la plantilla que va viure l’any passat el descens i que enguany ha assolit l’ascens, el català Nacho Llovet. Llovet ha estat el darrer dels integrants del cos tècnic i els jugadors en dirigir unes paraules al públic -una barreja de gent menys gran i gent jove i públic familiar- que en algun moment de l’hora i poc que ha durat la celebració ha omplert sense estretors l’espai que queda just davant del comú d’Andorra la Vella. En primer lloc ha parlar el president, Gorxa Aixàs, i ha acabat els parlaments el director general, Francesc Solana. No han estat ni grans ni llargs discursos. Però tots, tots, han coincidit en el mateix. En la felicitat de l’ascens, en la missió complerta i en l’agraïment al suport rebut per l’afició. No han estat ni grans ni llargs discursos. Però tots, tots, han coincidit en el mateix. En la felicitat de l’ascens, en la missió complerta i en l’agraïment al suport rebut per l’afició Aixàs, amb la copa entre els braços, ha descrit les sensacions del descens per contraposar-les amb el del retorn a l’ACB. Un ascens que «és per vosaltres». De fet, aquesta mateixa contraposició l’ha feta també Llovet. Un altre Natxo, Lezkano en aquest cas, ha estat el segon en parlar dels integrants de la plantilla per emprar algunes paraules en català, mostrar la seva felicitat i reconèixer que n’hi havia alguns «una mica perjudicats». La celebració aquest dissabte va ser llarga. Andric, Maric, Czerapowicz i Speight han usat l’anglès per celebrar l’ascens i, en certa manera tots, com també Johnny Dee, destacar que «aquest ha estat un any molt especial» i mostrar el seu agraïment a l’afició. Els joves Alexis Bartolomé i Aron Garal, tots dos de casa, també han tingut la seva oportunitat i Juan Rubio i Felipe dos Anjos s’han confirmat com dos dels homes més estimats per la parròquia tricolor. Tant quan han estat dalt del balcó com quan han baixat a baix per barrejar-se amb la gent, on tots, més o menys, han tingut una notable requesta entre els presents. Rubio s’ha estrenat amb el català, «amb accent murcià» com ha reconegut, per agrair el fet de «fer-me sentir com a casa». I Dos Anjos, que semblava que en qualsevol moment podia saltar balcó avall perquè tenia molt més cos fora que dins de la balconada ha parlat d’un any «que ha estat la bomba». Més contemporitzadors han estat Tobias Borg i dos dels més experimentats de la plantilla, els bases Rafa Luz i Thomas Schreiner. Tots dos han recordat que havien tornat al club i a Andorra -els dos hi tenen forts lligams- per assolir l’ascens. Luz, segurament, ha estat dels més reflexius malgrat que el seu discurs tampoc no ha estat molt llarg. «No hi havia cap altre objectiu que no fos tornar a l’ACB. Ara és el moment de gaudir de tot el procés. Tots ens ho mereixem». Nacho Llovet ha explicat que igual que l’any passat havia estat, amb el descens, el moment més trist de la seva carrera professional, enguany havia viscut un dels moments més feliços. I, abans de res, ha tingut un agraïment per totes les persones que estaven al balcó. Totes les relacionades amb l’equip i el club. Perquè al balcó, és clar, hi havia bona part de la corporació de la capital, encapçalada pels dos cònsols, David Astrié i Miquel Canturri. I Francesc Solana ha deixat anar, segurament, la frase que més ha captivat els seguidors empedreïts. Venint a dir que per sobre fins i tot de l’ascens, «el millor és tenir-vos a vosaltres». I amb les paraules del director general s’ha donat pas al càntic de l’himne interpretat per Oriol Vilella i Lluís Cartes, que ha estat el preàmbul de l’actuació d’Els Benjis i del fet que els jugadors, trofeu inclòs, baixessin al carrer per compartir una estona amb els aficionats. I per compartir, sobretot, signatures i fotografies. A dojo. Per evidenciar la comunió entre afició i equip l’endemà de l’ascens. L’endemà de recobrar els galons d’ACB. REPORTATGE VIDEOGRÀFIC: ALBA BARÓ / ALTAVEU MÈDIA // FOTOGRAFIES: TONI SOLANELLES [related:galleries:1:{orientation:vertical}]