Set dies de perdó

En la tradició catòlica, el Jubileu consisteix que durant un temps determinat es concedeixen indulgències als fidels que compleixen certes disposicions eclesials establertes pel Vaticà. El Jubileu pot ser ordinari o extraordinari, com en aquest cas, I les indulgències poden ser plenàries, com s’han concedit ara, o parcials. Estan relacionades amb la confessió, els pecats, la redempció i la comunió dels sants. Per obtenir la indulgència cal tenir la disposició interior d’un desaferrament -deixar anar alguna cosa que es tenia fortament agafada- total del pecat, fins i tot venial, a més de fer el pelegrinatge a Canòlich entre els dies 22 al 28 de mai, ambdós inclosos. No s’especifica, però, si cal anar-hi a peu o amb algun mitjà de transport. Els candidats s’han de confessar, un dies abans o després de fer el pelegrinatge, i combregar, participant en l’eucaristia en aquest mateix període de temps. Finalment, cal resar per les intencions del Sant Pare, un Parenostre i un Avemaria, o altres oracions. S’ha de pregar aquests dies. Es concedeixen indulgències plenàries per diversos motius, com a tots els ancians que participin en les litúrgies celebrades amb motiu de la Jornada Mundial dels Avis i de les persones grans. També s’atorga a tots aquells que en els dies immediatament anteriors o posteriors visitin un ancià que estigui sol, fins i tot serveix fer una videotrucada. Es pot aconseguir pregant el rosari contemplant cinc misteris en grup o en una església; pregar el Via Crucis davant les estacions; mitja hora d’adoració al Santíssim o de lectura de la Sagrada Escriptura; rebre la Benedicció Papal Urbi et Orbe, també per ràdio o televisió -tecnologia obliga-; fer almenys tres dies d’exercicis espirituals; assistir a una Primera Comunió; el 2 de novembre, pregant un parenostre en una església; cada dia de l’1 al 8 de novembre, pregant pels difunts en un cementiri; el 31 de desembre, pregant el Te Deum en una església donant gràcies per l’any viscut; l’1 de gener, pregant el Veni Creator en una església; el Divendres Sant, assistint als oficis; el Dissabte Sant, renovant les promeses baptismals en la Vigília Pasqual; i participant en una processó del Corpus Christi. Durant la pandèmia, el Vaticà va concedir la indulgència plenària als fidels que van patir la malaltia del Covid-19, així com als treballadors de la salut, als familiars i a tots aquells que, de qualsevol manera, també amb la pregària, en tenien cura. En el cas de no complir cap d’aquests requisits sempre hi ha la possibilitat de fer un donatiu «significatiu» en obres de caràcter religiós o social En el cas de no complir cap d’aquests requisits sempre hi ha la possibilitat de fer un donatiu «significatiu» en obres de caràcter religiós o social -una opció molt estesa entre l’Opus Dei-, per millorar les condicions de vida dels nens orfes, els joves amb dificultats, els ancians necessitats o els estrangers que busquen millors condicions de vida. Finalment, es pot assolir la indulgència dedicant una part del propi temps lliure a activitats útils per a la comunitat. Les indulgències sempre són aplicables a sí mateixos o a les ànimes dels difunts, però no ho són a altres persones vives. Se’n poden obtenir una al dia, esborren qualsevol rastre de pecat, i segons el Catecisme de l’Església Catòlica deixen l’ànima ben disposada per anar immediatament cap al cel, estalviant-se l’estona de foc purificador del purgatori. Les indulgències parcials esborren una part del rastre que deixen els pecats comesos.