MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Sectors demòcrates reclamen a Espot ‘incomplir’ el pacte amb Liberals vista la majoria absoluta

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La victòria tan folgada de Demòcrates i, sobretot, el fet que s’hagi absorbit totalment la coalició governamental que ha liderat el país els darrers quatre anys, ha sorprès a amplis sectors taronges. Amb tot, però, qui té el disseny del futur immediat al cap és un Espot que s’agafarà uns dies de reflexió abans de moure peces en un trencaclosques que estava parcialment definit però que ara s’ha de repensar. Els socis de Govern han quedat fora de qualsevol equació. I la militància, en bona mesura, vol que això es faci visible en les institucions. Si Marsol i Codina accedissin al ministeri de Presidència i al de Cultura i Esports, com en principi es preveia en cas que els demòcrates poguessin governar, situació que es donarà, el seu lloc al Consell General l’assumirien, respectivament, Víctor Pintos i Marc Galabert, respectivament. Tots dos de l’òrbita liberal. El número 3 de la territorial ordinenca no ‘molesta’ tant com el d’Andorra la Vella. De fet, Galabert podria arribar a estar en la llista de ministrables que Espot tindria al cap. TRAVESSA DE CÀRRECS Marsol i Codina s’haurien de quedar a la cambra parlamentària i assumir rols distints als inicialment establerts. L’excònsol d’Andorra la Vella podria assumir la presidència del grup i Codina entraria en aquest escenari en la travessa per ser designada subsíndica amb Carles Enseñat, molt probablement, com a síndic general. Tot el trencaclosques l’hauria de definir Espot durant aquesta setmana. Aquest dilluns ha estat de ressaca festiva per als taronges i Liberals s’ha estimat més, per ara, no pronunciar-se sobre el seu futur. Per cert, que la militància «no entendria», segons les fonts, que el líder demòcrata tingués algun oferiment a fer a Gallardo. Jordi Torres, Trini Marín, Helena Mas o Raül Ferré es donen gairebé per ministres segur, però el futur cap de Govern encara té vàries peces del trencaclosques per fer encaixar A partir d’aquí, les travesses de noms per als diversos càrrecs que s’hagin d’ocupar són molts i variats. Jordi Torres continuarà de ministre (Turisme i Comerç, probablement) igual com molt probablement ho farà Trini Marín. Tot porta a pensar també que Helena Mas assumirà Salut i Raül Ferré es farà càrrec d’Ordenament Territorial. Les fonts consultades han indicat que integrant-se Marc Magallón al grup demòcrata, es podria comptar amb la continuïtat de Judith Pallarés al capdavant d’Afers Socials. D’Andorra la Vella hi ha dos noms més que apareixen en les travesses ministerials. Una seria la continuïtat de Sílvia Riva, tot i que també està en la relació de possibles candidats a candidat a cònsol de la capital. I Alain Cabanes, el nom del qual també s’esmenta, tindria la mateixa pega que Marsol, que facilitaria l’entrada d’un representant liberal. Dos noms més que entren en possibles variables ministerials són els de Xavier Sopena -que estaria lligat a Justícia i Interior, cartera per a la qual no es pot descartar del tot el fins ara secretari d’Estat Joan León- o el de la número 6 de la llista nacional demòcrata Gemma Riba, que podria assumir competències com Educació, Cultura o Esports. Afers Exteriors molt probablement canviarà de responsable. Es podria recuperar l’actual ambaixadora d’Andorra a Brussel·les, Eva Descàrrega, encara que ella estaria més interessada en poder assumir la legació de Madrid, on entra en un conflicte d’interessos amb el responsable actual de l’ambaixada, Vicenç Mateu. Cal veure quin paper jugarà Landry Riba en el futur Govern. Des de mantenir l’actual càrrec de secretari d’Estat d’Afers Europeus a quedar fora del gabinet o esdevenir ministre. Per cert, que Riba ha d’acudir el 20 d’aquest mes a una ronda de negociació amb la UE a Brussel·les. Vinculat a Exteriors però també a Medi Ambient i Agricultura hi apareix el conseller general electe per Canillo i fins ara cap de gabinet del cap de Govern, Guillem Casal. Hi ha altres càrrecs que també s’aniran proveint a poc a poc. Per exemple, caldrà renovar el Consell Superior de la Justícia. I aquí hi pot entrar el fins ara ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell.