MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Satisfacció i recels entre les formacions als resultats de l’enquesta electoral

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

L’enquesta situa a Demòcrates com a vencedor de les eleccions amb el 41,7% dels vots, malgrat els dubtes que poden regnar amb el vot ocult. Des de la formació taronja es fa una lectura positiva, però amb prudència. El secretari general, Jaume Serra, ha manifestat que «no deixa de ser una enquesta i la definitiva serà el 2 d’abril». Sobre la validesa, assegura, que «no tenim elements suficients per saber si variarà de la realitat, tot i que si pugem tres o quatre punts respecte l’any 2019, molt millor». Reconeix que amb les dades a la mà «hi ha un desgast evident». Serra també s’ha referit als resultats que treuen els Liberals i els pactes que tenen amb ells en algunes llistes territorials. «L’enquesta només permet fer una lectura de la meitat de la composició del Consell General». «Per obtenir la victòria absoluta s’han de guanyar moltes parròquies», ha puntualitzat. «Estem contents perquè els resultats demostren un empat tècnic i percebem que la ciutadania vol un canvi de rumb» La satisfacció també es respirava aquesta tarda a les dependències del PS SDP+, tenint en compte que col·loca l’aliança socialdemòcrata en segona posició amb el 25,41% dels vots. La cap de campanya, Susanna Vela, ha manifestat que «estem contents» perquè «els resultats demostren un empat tècnic i es posa en relleu que hi ha dos models: un és el de DA, que està desgastat i esgotat, i es veu un creixement del que planteja la socialdemocràcia». En aquest sentit, té clar que «la ciutadania està cansada i vol un canvi de rumb, per això som l’alternativa real a aquest Govern». De l’enquesta també extreuen que «tant PS com SDP sumen, mentre DA decreix». «Els votants de DA estan sobredimensionats perquè el record de vot és més elevat dels que van votar el 2019 i en el cas de la socialdemocràcia és a la inversa», ha subratllat. Té clar que la dificultat romandrà en les parròquies, però el resultat de l’enquesta «ens fa esperonar per guanyar-ne el major nombre i intentarem que el vot ocult vagi cap a l’esquerra». [related:articles:1] «Pensem que el resultat està molt per sota del què farem el 2 d’abril» La sorpresa, per a molts, és que Andorra Endavant sigui la tercera força més votada, segons l’enquesta de l’AR+I. La seva cap de llista, Carine Montaner, s’ha mostrat «molt contenta». «Pensem que el resultat està molt per sota del què farem el 2 d’abril», ha assegurat. Afegeix que «som un partit que té molt votant ocult per por a represàlies» i ha volgut deixar clar que «fem política per curar un sistema que està malalt». Des de Concòrdia, el seu cap de llista, Cerni Escalé, considera que «és bo tenir aquest paràmetre d’opinió abans de la campanya perquè ens dona més informació sobre la situació política». Dels resultats, remarca que «cal tenir en compte que el 50% de les persones no saben encara qui votaran i això vol dir que la partida encara s’ha de jugar». Sí que s’alegra que «dins del 50% dels que han respost hi hagi suport a Concòrdia». Malgrat els resultats, diu, «preferim parlar de propostes i la campanya electoral serà important per debatre amb els altres partits». «Cuinar un resultat electoral sense ponderar el vot desvirtua qualsevol projecció i pot dur a conclusions tendencioses» Els que no han quedat gens satisfets són els Liberals. Si fem cas als resultats, no entrarien al Consell General en la circumscripció nacional. A través de les xarxes socials han expressat que «cuinar un resultat electoral sense ponderar el record de vot desvirtua i distorsiona qualsevol projecció que es pugui fer i pot dur a conclusions precipitades i/o tendencioses». Afegeixen que «l’enquesta feta pública avui no es correspon amb el retorn que en les darreres setmanes estem rebent dels ciutadans a peu de carrer». [related:articles:2] Finalment, des d’Acció, la seva cap de llista, Judith Pallarés, manifesta que «ens ubica en la trajectòria d’un projecte nou i tenim un camí per recórrer». Remarca que la intenció de vot és fluixa a les alçades en què estem i «i obre l’expectativa de poder intentar incidir més en el que Acció pot fer durant la campanya». La formació sorgeix de l’escissió amb Liberals i això, assegura, que «genera incertesa sobre com, finalment, es reflecteix en el vot». «Hi ha una part del vot ocult que pot estar decantat cap a Acció o Liberals, però no es pot saber», ha assenyalat. Sí que s’ha mostrat satisfeta de la valoració que se’n fa d’ella.