MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Sant Jaume dels Cortals, aplec d’encampadans

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

«Hi ha gent que només ens veiem als aplecs, i és el moment de preguntar-nos com estem i com ens va, és una cosa molt bonica, un dia de germanor», ha afirmat el tècnic de Museus i Patrimoni d’Encamp, Robert Lizarte. Aquest esperit es podia sentir tal com anaven arribant els veïns, com s’anaven saludant, xerrant i compartint moments previs a la missa. «És una jornada molt esperada, a més l’any anterior vam poder fer únicament la missa, i aquest any tenim també les sardanes i el dinar», ha assenyalat la cònsol major, Laura Mas. Abans d’aperitiu i de dinar, però, el mossèn ha aprofitat l’església plena i l’emoció d’haver exhaurit cadires i espai per llençar un missatge de germanor. Per explicar als més petits, a més, d’on ve Sant Jaume dels Cortals, «perquè no penseu que és un sant que va néixer aquí, als Cortals, encara que de segur que en tenim algun, de sant». Ha convidat a la reflexió i a l’agermanament. Tot això, dins d’una capella on es notava el caliu, i no únicament perquè a l’exterior les temperatures eren més baixes que els darrers dies. Es tracta d’una infraestructura que, ha assenyalat Lizarte és bastant nova, de l’any 1999, «a diferència de la de Sant Romà dels Vilars. «Està molt integrada a la natura, i es va fer perquè la que hi havia abans era privada i es va quedar petita», ha apuntat. Un cop acabada l’eucaristia, ha tocat l’aperitiu. Tothom s’ha apropat a la taula preparada amb aquesta finalitat per poder gaudir dels embotits i els formatges que es disposaven. I ha tocat el moment, ara sí, d’intercanviar paraules entre tots, de saber com estan aquells que es veuen poc i de fer cas al mossèn i practicar l’agermanament. Després, la ballada de sardanes, que s’ha pogut recuperar després de la pandèmia. Per finalitzar la jornada, l’alberg de la baronia ha acollit el dinar popular organitzat per la Comissió de Festes. Una fideuà que, com és costum a Encamp, té en compte a tothom, i també ha tingut opció per a celíacs. Tot i que era gratuïta, calia reservar tiquet, i ningú ha perdut l’oportunitat. La setantena que es van posar a disposició es van exhaurir els primers dies. Amb tot, sols quedava encomanar-se al temps, que semblava que dubtava si deixar caure un ruixat, o no. «Esperem que ens respecti i poder fer el dinar fora i no haver d’entrar dins», demanava la cònsol. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]