MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Quantitat vs. qualitat de vida

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Sovint en la vida hem de prendre una decisió entre quantitat i qualitat. Si volem molt d’una cosa, encara que no sigui de molt bona qualitat, o si pel contrari preferim tenir poc però del millor. No és només adoptar la decisió de si volem tres pomes mig podrides o d’una dolça i en el seu punt de maduració. També és si volem viure en un habitatge que ens sigui còmode i s’adapti a les nostres necessitats o tenir-ne un o dos de massa grans o massa petits i amb accessoris que mai utilitzarem. O si volem rebre molts turistes que consumeixin poc o gens o que ens arribin pocs visitants però que passin diversos dies entre nosaltres, respectuosos i que es deixin un bon feix de bitllets al país. És també veure si volem un territori on el paisatge i la natura siguin els protagonistes o per contra preferim un escampall per tot arreu de grues i construccions, algunes d’elles colossals. Jo tinc clara la meva preferència: aposto pel protagonisme de la natura i per la qualitat per sobre la quantitat. «Autoritzar construccions com la d’Arinsal no deixa de demostrar la manca de planificació i la mala gestió per part dels poders públics. O potser és una qüestió de model: volem grans construccions i luxe mentre la població no troba on viure, i turisme ‘low-cost’ que ompli tots els hotels del país, o volem mantenir el paisatge, que la nostra gent no hagi de marxar i un turisme de qualitat?» De colossos en tenim a diverses parròquies, però com a massanenc he d’agafar l’exemple del complex que es preveu construir a Arinsal, amb diversos edificis, amb múltiples apartaments, restaurants, hotels i comerços de tota mena i que, com no podia ser d’altra manera, ha despertat la preocupació ciutadana, i especialment del poble d’Arinsal. Que es vulgui construir un terreny de 32.000 metres quadrats al centre d’un poble petit i als peus del telecabina com és el cas no és per menys. Però si es podria dir que gairebé serà més gran aquest complex d’apartaments i hotels que gairebé tot el poble! Com no ha de preocupar si podria portar al poble 1.000 habitants nous? Es podran garantir serveis bàsics com el d’electricitat i aigua potable? La xarxa de clavegueram podrà assumir l’augment de cabal que segur que comportarà tal creixement? I la carretera? Un miler de persones afegit col·lapsarà segur la pujada a les pistes. Si creuar avui en dia el nucli de la Massana pels veïns d’Arinsal, com pels de la resta de la parròquia i de la d’Ordino, ja és un suplici -o tota una odissea- en segons quines hores, si hi sumem aquest nou veïnat, no es passaran més temps a la carretera que gaudint de la seva llar? Autoritzar construccions com aquesta no deixen de demostra la manca de planificació i la mala gestió per part dels poders públics. O potser és una qüestió de model: volem grans construccions i luxe mentre la població no troba on viure, i turisme ‘low-cost’ que ompli tots els hotels del país, o volem mantenir el paisatge, que la nostra gent no hagi de marxar i un turisme de qualitat? No pot ser coincidència que es recullin 1.500 signatures en dos dies negant-se al projecte. Vol dir que hi ha una majoria que no volem aquesta obra i és un clar missatge als poders públics, que no han exposat el projecte ni han fet una consulta popular vinculant. Al final és doncs, com tot, una qüestió de model. I ara cal triar si es vol molt o poc i bo. Fins ara hem tingut el primer, jo voto pel segon.