Pintar colors a la foscor de la malaltia

‘Colors dins la foscor’ és un diari il·lustrat, «que explica el procés de passar un càncer de mama i com es va de la frase ‘té un càncer de mama’ a assumir ‘tinc un càncer de mama’ i com això genera una sèrie d’emocions». Les paraules són de l’autora, que ha conviscut amb la malaltia com a un viatge de tonalitats, de clars i obscurs, de negres, però també de grocs, de verds, de taronges i vermells. El dibuix i la pintura sempre han estat inherents a la vida de Santañes. Ha donat classes, i sempre ho ha deixat fluir. Per aquest motiu, quan el seu voltant es fa fer negre, va pintar un punt groc. Per què groc? La simbologia és més senzilla del que sembla, i ben relacionada amb Andorra i les seves muntanyes. «Quan es vol arribar a un llac, a un refugi o a un pic, el que ens marca el camí és el punt groc. Si ets un expert, segurament podràs arribar a la perfecció al lloc sense ells, però qui no ho és, els necessita». La connexió amb l’expertesa, també directa. «Jo en un càncer de mama no sóc experta, i aquest punt em dona una guia dintre de tanta foscor, de neguit, d’aquesta sensació de por». I, a poc a poc, les persones de l’entorn van pintant els seus punts, que ajuden a veure-ho tot diferent, amb noves perspectives. Com passar de pintar sola, a fer-ho amb les persones de l’entorn. El llibre de Santañes té moltes il·lustracions, molt diferents entre elles. El que tenen en comú és el poc text. Ella conta la seva història, però també vol que aquell que s’hi senti identificat, pugui explicar la seva. És una forma de cedir les seves imatges a tot aquell que les pugui necessitar. «A més, quan vius una malaltia així tens moltes experiències, tens dies que ho pots tot, i altres que no, i m’agrada poder donar una mirada més amable a tot això, per fer més suportable aquest procés». L’objectiu, el missatge i la finalitat de les il·lustracions és que la trajectòria és dura, «però que cal agafar les eines que tinguis per tirar endavant, que si tens persones al voltant que et puguin ajudar, doncs accepta aquesta ajuda, perquè de vegades no volem, però hi ha moments en què el cos no tira». Sobretot, després d’alguns tractaments com la quimioteràpia, «jo quan la vaig començar em vaig traslladar a casa dels pares, per tenir companyia, i em va ajudar molt». Una de les il·lustracions a tot color Al cap i a la fi, ‘Colors dins la foscor’ «és una crida d’ànim, de transmetre emocions». I d’emocions en té moltes Santañes. Sobretot, pel fet de despullar-se emocionalment. De deixar entrar tothom a veure els seus colors, aquells que han traçat el camí des del diagnòstic fins al punt on hi és ara. Les seves il·lustracions són la millor imatge per tot el que ha passat i, sobretot, de les persones que l’han acompanyat. «Començo amb punts de color i finalment tot s’omple, perquè m’han arribat molts missatges de moltes persones, sobretot quan anava a una quimioteràpia, rebia missatges d’ànim, i sabien quin número de la quimio era! I això em traslladava les ganes que tenien que superés aquests passos, és inevitable emocionar-se». Culturàlia és qui edita el llibre, i es presentarà el 29 de març a la sala d’actes del Centre Cultural la Llacuna a les 19:30h. Abans, però, s’inaugurarà l’exposició, que conté les il·lustracions que també s’inclouen al diari, perquè tothom les pugui veure. Aquest és el pas més emocionant i també més íntim per Santañes. Fins al 28 d’abril, tothom podrà conèixer el seu recorregut, i tot el que li va fer sentir al vestíbul de les instal·lacions.