On anirem a viure?

No podem continuar així. La qüestió de l’habitatge requereix d’una solució immediata, perquè si no, no sé on acabarem anant a viure. Els preus dels pisos de lloguer s’han disparat. Tot son promocions de luxe i d’alt ‘standing’ que acaben en mans d’inversors immobiliaris -la majoria estrangers- i no com a primera residència. En definitiva, amb el sistema que han muntat els darrers governs de DA, s’està venent el país a l’especulació, i mentrestant la població no sap on podrà anar a viure. La classe mitjana, cada dia més inexistent, i la classe treballadora es troben empobrides i no poden trobar habitatge ni fer front a l’elevat cost de vida que hi ha al país. És molt dur. Parles amb amics, veïns i coneguts, i tothom coneix el cas d’algun andorrà que ja ha marxat del país o que s’ho està plantejant seriosament. Perquè el cost de la vida, que es veu molt impactat per l’elevat cost de l’habitatge, i el nivell salarial baix fa que et plantegis marxar. Deixar el teu país enrere i començar de nou en algun altre indret. Aquí és molt difícil desenvolupar el teu projecte de vida. Ens estan fent fora del nostre propi país. «Encara som a temps d’evitar que molts andorrans marxin del país. I fins i tot estem a temps per fer recuperar la il·lusió per Andorra d’aquells que l’han hagut de deixar en no poder fer front a l’elevat cost de la vida» I al final aquí només hi haurà rics, inversors que continuïn invertint en totxana i ningú que els pugui servir un cafè, els atengui quan tinguin un problema de salut o doni l’educació necessària als seus fills. Està clar que la solució a aquesta problemàtica, que ha de ser immediata -sí, ja sé que el problema de l’habitatge no es resoldrà d’un dia per a l’endemà, però cal que comencem a treballar-hi ja, sense més demora, i aplicant mesures amb un impacte a curt termini i d’altres a mitjà i llarg termini-, no vindrà pels que no el viuen ni el veuen. Ells viuen tranquils en les seves mansions, en les seves respectives bombolles, allunyats de la realitat que vivim i patim cada dia amb més força més habitants d’aquest país. Som molts els que desitgem i treballem per fer possible aquest canvi de rumb que tant necessita el nostre país abans no sigui massa tard. Perquè sí, el canvi és possible. Perquè sí, hi ha mesures que es poden aplicar tant per millorar la situació de l’habitatge com per frenar l’escalada de preus i l’espiral inflacionista. Des del Partit Socialdemòcrata al llarg de tota la legislatura, i ara amb l’aliança progressista, hem plantejat nombroses solucions. I encara som a temps d’evitar que molts andorrans marxin del país. I fins i tot estem a temps per fer recuperar la il·lusió per Andorra d’aquells que l’han hagut de deixar en no poder fer front a l’elevat cost de la vida.