MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Montaner: «Si aturem el projecte de Grífols hauran de pagar els qui han signat el pacte de socis»

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La formació inicia una recollida de signatures per mostrar el seu rebuit al projecte de Grífols i espera entregar-ne a Govern 3.000 Quarta i darrera reunió de poble d’Andorra Endavant, que s’ha celebrat al Centre de Congressos d’Ordino. El projecte del centre de recerca en immunologia de Grífols que es vol alçar al Prat de la Farga ha estat present en el míting. Des del públic s’ha demanat de quina manera es podria aturar i el cost que suposaria per a l’Estat trencar el pacte de socis. En aquest sentit, cap de llista nacional, Carine Montaner, ha recordat que va acudir a la Batllia per anul·lar l’acord entre el Govern i la farmacèutica catalana, un pas que li van desestimar «perquè no estava legitimada». Ha alertat dels perills que suposarà un laboratori P3 i, per aquest motiu, aposta per una llei de responsabilitat política. «Han de pagar els qui van signar el pacte i no l’Estat perquè el pacte sembla ciència-ficció», ha deixat clar». Insisteix que s’ha regalat el terreny durant 25 anys i critica els 200.000 euros anuals que el govern aportarà. Per mostrar el rebuig al laboratori, just avui s’ha iniciat una recollida de signatures amb l’objectiu d’entregar-ne 3.000 a Govern. Assistents signant en contra del laboratori de Grífols Andorra Endavant vol que l’Estat faci aportacions en un fons per garantir les pensions i que tothom cobri a partir del salari mínim El tercer pagador per a tothom també ha estat una altra de les preocupacions, així com la reforma de la CASS o les cotitzacions dels autònoms, entre altres. Una de les assistents s’ha queixat que la càrrega fiscal augmenta, però «això no es veu reflectit en els serveis». Montaner ha explicat que per fer sostenible el sistema de pensions s’han emmirallat en el model de Suècia i establir una pensió mínima «perquè les persones que han cotitzat 35 o 45 anys tinguin una prestació com a mínim al salari mínim». No vol apujar les cotitzacions, sinó que l’Estat faci aportacions en un fons «que sigui ben gestionat i no s’inverteixi en actius tòxics que et facin perdre 50 milions d’euros». En l’àmbit de la salut, Carine Monatner ha tornat a reivindicar un canvi de lideratge en el SAAS, tenint en compte que el contracte del director general, Josep Maria Piqué, acaba a l’agost. «Manquen metges i infermers, tenim molts càrrecs intermedis i al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària tenim la piràmide invertida: molts càrrecs i poca gent fent la feina», ha manifestat. Els elevats preus de les residències i les llistes d’espera també preocupen a les persones que avui s’han acostat al Centre de Congressos. En aquest cas, la número u de la llista territorial, Jordina Bringuié, considera que a l’antic hotel Casamanya hi hauria d’haver anat un geriàtric i no el Ministeri de Medi Ambient. L’encaix amb Europa també ha suscitat alguna pregunta i Montaner s’ha tornat a mostrar contrària i defensa el model actual amb l’Acord duaner i poder mantenir controlada la immigració. També ha manifestat que té alguns documents que no deixen clar que amb l’acord d’associació no es toqui la fiscalitat.