MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Menys càrrecs polítics, salaris més alts

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Segons les dades recollides a partir de les liquidacions pressupostàries dels darrers anys, si es tenen en compte els membres del Govern, els alts càrrecs de suport i ambaixadors i els comandaments més elevats de l’administració central, aquest 2022 la nòmina de personal no arribava als cent, va quedar en 98, quan al 2020 havia estat de cent rodons, i el 2019, en el trànsit entre legislatures, hi va haver 141 alts càrrecs, situació que no es va veure reflectida en la partida pressupostària que s’hi va destinar, que és la més baixa del cicle. Això sí, el 2019 va suposar una injecció de nous alts càrrecs respecte del curs anterior. Al 2018, entre membres de Govern, càrrecs de suport i ambaixadors i alts comandaments administratius només es va arribar a un total de 85 persones que globalment van suposar una despesa de 4.976.064 euros l’exercici. Aquest 2022 aquesta mateixa xifra ha arribat als 5.726.182 euros, quedant una mica per sota d’allò tancat el 2021, amb 103 persones que van suposar una partida global total de 5.864.990 euros. És evident que el 2022 va recollir un IPC (3,3%) que no havia experimentat els cursos anteriors. Així, el salari mitjà dels membres de Govern i dels alts càrrecs de suport va ser el més alt de la legislatura, sempre segons les dades recollides de les diverses liquidacions. Així, els primers haurien cobrat una mitjana bruta de 6.205 euros i, els segons, una mitjana de 4.378 euros mensuals també bruts. Per sobre del 2021 (5.895 i 4.114 respectivament). En canvi, els als comandaments administratius van percebre de mitjana una mica més al 2021 que al 2022 (4.967 respecte de 4.891 euros).