MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

L’ARI aconsella fer plans de sequera davant la disminució de precipitacions

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Andorra com qualsevol altre país davant els efectes del canvi climàtic. Així ho expressa un dels investigadors de l’ARI, Oriol Travesset, que treballa en el projecte d’Observació de cabals que està duent a terme juntament amb altres membres des del passat mes de setembre. Exposa que «aquest any serà representatiu del que ens vindrà en un futur perquè la fosa de neu s’ha avançat i a nivell del cabal del riu hi pot haver un canvi d’hidrograma». Hidrograma de la Borda Sabaté Les dades obtingudes a l’estació de la Borda Sabaté s’han de tenir en compte perquè demostren com ha estat aquest hivern. El mes de gener es va tancar amb una disminució del nivell de l’aigua d’un 37% i al febrer el percentatge es va enfilar fins al 62% respecte a un any tipus del període comprès entre el 2010 i 2020. En canvi, al març, tot i les precipitacions baixes, el cabal ha estat el normal gràcies al desgel provocat per les altes temperatures per l’època de l’any. «Normalment, el pic amb més aigua el teníem al maig i enguany tant l’abril com el mes següent estarem per sota, tenint en compte que queda poca neu per fondre», ha alertat. En aquest sentit, però caldrà veure si aquesta primavera és plujosa o no. Travesset alerta que en un futur hi haurà menys aigua i cladrà fer una gestió acurada del recurs natural perquè fins pa pocs anys havia estat abundant i ara no és el cas La situació, detalla Travesset, fa que «ens hem de preocupar en sentit proactiu per tal de posar-nos a treballar pel que vindrà». Té clar que «en un futur tindrem menys aigua i hem de planificar la gestió d’un recurs natural recurs que fins a pocs anys havia estat abundant i ja no és el cas». Per aquest motiu, demana al Govern establir plans de sequera «davant de moments d’escassetat». Aquests haurien de tenir en compte diferents usos i establir casos extrems i com s’aplicarien possibles restriccions d’aigua». Considera que cal una planificació urbanística «per assegurar al màxim aquest recurs». En aquest sentit, també s’ha referit a les estacions d’esquí, grans consumidors d’energia i aigua quan no hi ha precipitacions en forma de neu i demana treballar per ser més eficients. De fet, amb el projecte d’Observació de canals expressa que «normalment estàvem més preocupats per cabals alts que no pas períodes de sequera. Ara ja hem de tenir-los més monitorats i definir estratègies per adaptar-nos a situacions que tindrem segur». L’estudi finalitzarà el 31 de desembre.