La unitat de cures pal·liatives atén un centenar de pacients a l’any

Al Centre de Congressos s’hi ha aplegat 170 persones per tal de conèixer més sobre les cures pal·liatives i què és el que poden aportar els professionals que participaran a la jornada. Entre ells hi és el professor Xavier Gomez-Batiste, director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la facultat de Medicina de Vic, que ha destacat que «estem aquí per celebrar aquests anys de trajectòria d’un equip molt competent». Malgrat això, la unitat a Andorra no ha passat sempre per un bon moment. Almenys, així ho ha afirmat el director assistencial del SAAS, Marcos Gutiérrez, que ha remarcat, però, «que hem pogut recuperar personal i estem en una situació normalitzada». Actualment, a la unitat de cures pal·liatives hi ha dos professionals mèdics, un d’ells coordinador de la unitat, una coordinadora d’infermeria i un equip de suport de treball social. Pel que fa a l’assistència hi ha un centenar de pacients «i segur que això va en augment». Sobretot, amb el treball de desenvolupament que se’n vol fer d’aquest departament. Actualment es té una unitat d’aguts i Gutiérrez ha explicat que «el que hem tingut fins ara era una unitat hospitalària, que s’ubicava a una planta, i tot això va en camí a desenvolupar una unitat d’hospitalització a domicili». Això no vol dir que desapareixerà la unitat de cures pal·liatives a l’hospital. Gutiérrez ha assenyalat que «és fonamental que el pacient pugui mantenir les seves condicions i la confortabilitat al costat dels seus familiars». Per tant, i dins de la progressió, es vol fer una inversió important en aquest sentit. De fet, Gomez-Batiste ha remarcat també la importància d’oferir un servei pal·liatiu amb una visió centrada «en la qualitat de vida, amb el respecte per la dignitat de les persones i amb l’atenció de les seves necessitats físiques, emocionals, socials, espirituals i també ètiques i logístiques». Per tant, aquest és un dels principals reptes no únicament del SAAS, sinó a nivell europeu. Gomez-Batiste va una mica més enllà, i veu el futur de les cures pal·liatives involucrant a la societat «amb programes que diem de comunitats cuidadores o compassives, que fan que la societat viu i treballa la mort com un fet natural i també promou el suport i l’atenció de persones especialment vulnerables». L’expert també ha destacat que hi ha grups de necessitats «especialment vulnerables, epidèmies del segle XXI». Especificament ha nomenat la solitud no desitjada i la pobresa. També ha remarcat espais vulnerables, com les residències o centres sociosanitaris. «El missatge és que tenim feina, però volem compartir amb els companys, el sistema de salut i tota la societat de proactivitat, que dins d’aquestes crisis de necessitats hi hem de respondre amb una gran implementació de recursos». L’EUTANÀSIA COM A ÚLTIMA OPCIÓ IMPOSSIBLE A ANDORRA Entre les cures pal·liatives es pot entendre que figura l’eutanàsia. Malgrat això, Gomez-Batiste assegura que son dues coses completament diferents, i que els pal·liatius han d’anar sempre primer. De fet, Gutiérrez remarca que, en un context com l’andorrà, on aquesta pràctica és gairebé impensable, «la legislació és la que és, i fonamentalment hem de cobrir les necessitats amb l’acompanyament del pacient». És a dir, que es posa el focus en l’atenció prèvia «i no tindre això com a primera opció, sinó com a última». Gomez-Batiste ha assenyalat que «l’eutanàsia és una decisió social i política, però a nosaltres el que ens interessa és l’atenció de persones especialment vulnerables».