La majoria absoluta més barata en vots

De les quatre eleccions que ha guanyat Demòcrates des del 2011, el resultat aconseguit per Xavier Espot diumenge és el més baix. I, en canvi, assoleix fins a 17 consellers (1 d’Acció, Marc Magallon a Escaldes). Ho fa gràcies a haver guanyat sis de set territorials -només se’ls va resistir Sant Julià-. La dada contrasta amb la del 2019. Llavors, DA va arribar al 35,13%. I, en canvi, només van guanyar tres parròquies (Encamp, Ordino i Canillo). Això va provocar que es quedessin amb només 11 parlamentaris, fet que els va obligar a tancar un Govern de coalició. Aquells crítics amb l’escassa proporcionalitat del sistema electoral guanyaran més raons si la comparativa dels resultats de diumenge es fa amb les eleccions del 2009 i del 2005. Unes les va guanyar el PS; les altres, el llavors Partit Liberal (PLA). I en tots dos casos amb percentatges molt superiors de vot a la nacional que l’ara obtingut per DA: 45,03% i 41,21%. I en tots dos casos els va faltar una parròquia per arribar a la majoria. Es van quedar amb 14. Evolució percentatge de vot a la nacional i escons assolits. De fet, no és el primer cop que els ‘taronja’ demostren saber jugar a la perfecció amb les peculiaritats del sistema andorrà i, sobretot, amb el pes important de les parroquials. Així, el 2015 també va arribar a la majoria absoluta, sumant cinc consellers a la nacional amb el 37,03% dels sufragis i afegint cinc territorials. La resta de majories absolutes obtingudes des del 1997 es van produir després d’un resultat força contundent a la circumscripció nacional, sempre superior al 40%. El 2001 el PLA va treure el 46,18% dels vots i va aconseguir 15 consellers. En canvi, quatre anys abans, també amb Marc Forné de cap de llista, la formació havia assolit menys vots (40,5%), però els èxits a les parroquials li van permetre tenir un parlamentari més: 16. El rècord en suport el va fer Toni Martí el 2011, amb un 55,14% dels sufragis emesos. Llavors, també, es va emportar les set parròquies (22 consellers).