MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La Justícia eximeix el SAAS de la responsabilitat per una negligència d’un metge privat a l’hospital

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Tot arrenca d’una operació que hauria efectuat el metge. En concret, hauria intervingut un home per implantar-li una pròtesi. La cosa no va anar bé. De fet, el pacient va acabar desenvolupant una dismetria que li ha causat una important limitació de la mobilitat. Vist tot plegat, l’home va presentar una reclamació davant el SAAS. Reclamava ser indemnitzat pel que entenia que era una negligència mèdica i que la parapública n’era també responsable perquè la intervenció havia tingut lloc a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. L’entitat no va respondre -va fer, per tant, silenci administratiu- i l’afectat va decidir presentar una demanda davant la Justícia. «Resulta ajustada a dret la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, ja que el cirurgià no va practicar la intervenció en l’àmbit dels serveis públics que són competència del SAAS, sinó com a metge privat» i «les hipotètiques responsabilitats que puguin derivar de la seva actuació no comprometen la responsabilitat administrativa de l’entitat parapública, sinó que s’han d’exercitar per la via civil contra el facultatiu que actuava per compte propi», és el que apunta la resolució En primera instància, la Batllia, via la seva secció administrativa, va desestimar l’acció. De fet, no entrava en el fons, sinó que apuntava que no n’era competent, tot al·legant que el doctor va actuar «com a metge privat per compte propi» i no tenia «relació estatutària o contractual amb el SAAS». Per tant, no es podia apreciar l’existència d’una falta de servei a l’administració. Davant d’aquesta resposta, el pacient va recórrer al Superior. I ara el Tribunal ha donat contesta amb una sentència on desestima les pretensions de l’home. Ho fa, bàsicament, seguint fil per randa els arguments de la primera instància. Així, es recorda que «l’element nuclear de la responsabilitat administrativa és l’atribució del dany o perjudici a l’administració o al personal dal seu servei». I, en aquest cas, la negligència s’imputa al facultatiu que, llavors, «exercia per compte propi i només prestava serveis per compte del SAAS per a la realització de guàrdies». De fet, es recorda que el recurrent el va conèixer a la seva consulta privada. «En aquestes circumstàncies, resulta ajustada a dret la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, ja que el cirurgià no va practicar la intervenció en l’àmbit dels serveis públics que són competència del SAAS, sinó com a metge privat», remarca ara el Superior. Per tant, «les hipotètiques responsabilitats que puguin derivar de la seva actuació no comprometen la responsabilitat administrativa de l’entitat parapública, sinó que s’han d’exercitar per la via civil contra el facultatiu que actuava per compte propi». Per al tribunal, «resulta indiferent que la intervenció quirúrgica es realitzés en les instal·lacions de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell», ja que, en primer lloc, «la negligència mèdica s’atribueix en la demanda al metge privat que va practicar l’operació i no a cap altre dels professionals que l’hospital hagués pogut posar a disposició d’aquell per coadjuvar en la intervenció» i, en segon, «el fet que el cirurgià pugui tenir concertada la utilització de les instal·lacions hospitalàries no altera la naturalesa jurídica privada de la seva actuació, ni situa en l’àmbit dels serveis públics una intervenció professional que el facultatiu va realitzar per compte propi, sense formar part de l’estructura del SAAS, del qual només depenia per a la realització d’una altra activitat, com és la prestació de guàrdies». Per tant, el Superior, entén que ha de desestimar el recurs d’apel·lació. D’aquesta forma, la parapública queda exempta de qualsevol responsabilitat, sigui quina sigui la resolució de la denúncia que es pugui presentar contra el metge.