La Justícia eximeix el SAAS de la responsabilitat per una negligència d’un metge privat a l’hospital
Tot arrenca d’una operació que hauria efectuat el metge. En concret, hauria intervingut un home per implantar-li una pròtesi. La cosa no va anar bé. De fet, el pacient va acabar desenvolupant una dismetria que li ha causat una important limitació de la mobilitat. Vist tot plegat, l’home va presentar una reclamació davant el SAAS. Reclamava ser indemnitzat pel que entenia que era una negligència mèdica i que la parapública n’era també responsable perquè la intervenció havia tingut lloc a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. L’entitat no va respondre -va fer, per tant, silenci administratiu- i l’afectat va decidir presentar una demanda davant la Justícia. «Resulta ajustada a dret la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, ja que el cirurgià no va practicar la intervenció en l’àmbit dels serveis públics que són competència del SAAS, sinó com a metge privat» i «les hipotètiques responsabilitats que puguin derivar de la seva actuació no comprometen la responsabilitat administrativa de l’entitat parapública, sinó que s’han d’exercitar per la via civil contra el facultatiu que actuava per compte propi», és el que apunta la resolució En primera instància, la Batllia, via la seva secció administrativa, va desestimar l’acció. De fet, no entrava en el fons, sinó que apuntava que no n’era competent, tot al·legant que el doctor va actuar «com a metge privat per compte propi» i no tenia «relació estatutària o contractual amb el SAAS». Per tant, no es podia apreciar l’existència d’una falta de servei a l’administració. Davant d’aquesta resposta, el pacient va recórrer al Superior. I ara el Tribunal ha donat contesta amb una sentència on desestima les pretensions de l’home. Ho fa, bàsicament, seguint fil per randa els arguments de la primera instància. Així, es recorda que «l’element nuclear de la responsabilitat administrativa és l’atribució del dany o perjudici a l’administració o al personal dal seu servei». I, en aquest cas, la negligència s’imputa al facultatiu que, llavors, «exercia per compte propi i només prestava serveis per compte del SAAS per a la realització de guàrdies». De fet, es recorda que el recurrent el va conèixer a la seva consulta privada. «En aquestes circumstàncies, resulta ajustada a dret la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, ja que el cirurgià no va practicar la intervenció en l’àmbit dels serveis públics que són competència del SAAS, sinó com a metge privat», remarca ara el Superior. Per tant, «les hipotètiques responsabilitats que puguin derivar de la seva actuació no comprometen la responsabilitat administrativa de l’entitat parapública, sinó que s’han d’exercitar per la via civil contra el facultatiu que actuava per compte propi». Per al tribunal, «resulta indiferent que la intervenció quirúrgica es realitzés en les instal·lacions de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell», ja que, en primer lloc, «la negligència mèdica s’atribueix en la demanda al metge privat que va practicar l’operació i no a cap altre dels professionals que l’hospital hagués pogut posar a disposició d’aquell per coadjuvar en la intervenció» i, en segon, «el fet que el cirurgià pugui tenir concertada la utilització de les instal·lacions hospitalàries no altera la naturalesa jurídica privada de la seva actuació, ni situa en l’àmbit dels serveis públics una intervenció professional que el facultatiu va realitzar per compte propi, sense formar part de l’estructura del SAAS, del qual només depenia per a la realització d’una altra activitat, com és la prestació de guàrdies». Per tant, el Superior, entén que ha de desestimar el recurs d’apel·lació. D’aquesta forma, la parapública queda exempta de qualsevol responsabilitat, sigui quina sigui la resolució de la denúncia que es pugui presentar contra el metge.
