MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La inflació i la recuperació econòmica enfilen a nivell rècord els ingressos de Govern l’any 2022

4 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

La recaptació impositiva del 2022 va ser de rècord. Els ingressos de Govern es van disparar de forma notable gràcies tant a la recuperació de l’activitat econòmica postpandèmia com a la inflació, que va afectar fortament el funcionament de l’IGI. Van arribar a 544,47 milions d’euros, el que suposa un 30% d’increment. Això, sumat a la davallada de les despeses globals va permetre l’executiu tancar amb un fort superàvit: 72,73 milions. Així es pot constatar en la liquidació pressupostària de l’exercici, a la qual ha tingut accés Altaveu. Els ingressos liquidats van ser de 544,47 milions, xifra mai assolida anteriorment. Aquesta representa un 30% més que la tancada el 2021, que va ser de 417,37. És a dir, 126,5 més en només un exercici. L’increment de recaptació és gairebé general a totes les figures tributàries, amb l’excepció de l’IRNR, i també hi ha altres ingressos ‘atípics’, com ara els aconseguits via sancions que encara engreixen més l’entrada de diners a les arques estatals L’augment és generalitzat en gairebé tots els capítols. Ara bé, especialment significativa és l’evolució que ha tingut el comportament de la imposició directa: 317,74 milions, un 35% superior a la d’exercici anterior (236,18). Dos fets afecten directament a aquesta pujada. Per un costat, l’IGI, que recapta 148,63 milions un 29% més que el 2021 (115,19). En el document es recorda que «cal considerar que aquest impost es merita a mesura que s’incorpora valor en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis; des d’aquest punt de vista, la creació de valor al país ha millorat substancialment l’any 2022 degut a la recuperació dels nivells d’activitat previs a la crisi econòmica provocada per la pandèmia». Per la seva banda, els ingressos provinents de la taxa al consum -principalment el gravamen sobre el tabac- ha crescut fins als 110,8 milions, en comparació als 73,5 del 2021 (+51%). «Aquest resultat està directament vinculat al comportament del tràfic exterior que, al seu torn, depèn del colom d’importacions agrícoles (…). Un cop més, en aquesta dada es reflecteix la millora dels nivells d’activitat econòmica», apunta Govern al document. El 2022 va ser, també, el primer exercici de vigència de la taxa al carboni. I ho ha fet amb millors resultats dels previstos: 9,26 milions, quan s’havia estimat una recaptació de 8. Aquesta agafava part de la càrrega fiscal d’uns impostos especials que, malgrat això, només han perdut un 3% dels ingressos del 2021 (37,95 pels 39,26 d’un any enrere). La imposició directa, però, també ha millorat considerablement. S’ha ingressat fins a 150,75 milions, el que suposa un 29% més que el 2021. Puja la recaptació per l’IRPF (de 46,9 a 67,37 milions, un 44% més) i la de l’impost de societats (de 57,5 a 76,17, un 32%). «Tenint en compte el funcionament d’aquest tribut, es posa de manifest una recaptació molt positiva, amb uns beneficis empresarials que avalen la recuperació econòmica», afirmen en el document. En canvi, cauen els ingressos per l’Impost de la Renda dels No Residents (IRNR). Es queden en 7,15, un 44% per sota de la xifra del 2021. També hi ha un increment considerable de la recaptació via taxes. Arriba als 47,69 milions, el que suposa un 62% més que el 2021. En gran part és perquè s’ha liquidat 19,4 milions en sancions, quan l’any anterior la xifra tot just es quedava en 3,4. Pel que fa als ingressos patrimonials, encara creixen un 1% malgrat que no es podran cobrar dividends de FEDA. Es compensa amb l’increment del resultat d’Andorra Telecom: 23,23 milions ha transferit la societat pública a Govern. Paral·lelament a aquest creixement dels ingressos, les despeses s’han moderat globalment. Es queden en 471,74 milions, en comparació als 492,1 del 2021. En aquest cas, però, cal tenir en compte que l’evolució és desigual. Així, augmenten les de personal (122,59 milions, un 5% en gran part per l’aplicació de l’IPC del 2021 als salaris públics), les de béns i serveis (60,09 milions) i les financeres (21,55). En canvi, hi ha una davallada de les transferències corrents, ja que es van deixar de pagar els ERTO. La inversió també cau lleugerament, de 25,3 milions el 2021 a 23,1. Amb aquesta balança a la taula, la liquidació de comptes del Govern del 2022 presenta un saldo netament positiu. Gairebé històric. 72,7 milions d’euros. No os pot obviar, però, que en part influït per circumstàncies que difícilment tindran continuïtat, com ara una inflació pels núvols i, també, el capítol de sancions, força atípic.