MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

La despesa sanitària reemborsada per la CASS s’enfila un 16% en dos anys

2 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Així es pot comprovar si s’analitzen les dades facilitades per la mateixa CASS en la seva memòria econòmica i financera del 2022. D’aquesta forma, es confirma la recuperació de la tendència a l’alça que havia quedat interrompuda el 2020, quan amb l’esclat de la pandèmia molts actes mèdics van quedar posposats. Un cop recuperada la plena normalitat després dels pitjors estadis de la crisi sanitària, la despesa ha tornat a disparar-se. En aquest sentit, durant el 2022 la parapública va abonar als seus assegurats un total de 116,945 milions d’euros en prestacions reemborsades. És a dir, la part de la despesa que ha d’assumir la CASS -habitualment el 75% de la tarifa-. La xifra representa un increment del 5,9% si es compara amb els 110,4 milions amb què es van tancar el 2021. El salt encara és més fort si la comparativa es fa amb les dades del 2020 (95,6). L’evolució és, llavors, d’un 15,6%. Un dels àmbits que més ha contribuït a aquest ascens de cost per a les arques de la CASS és l’hospitalització. Ha passat de 37,984 milions el 2021 a 41,33 el 2022. És a dir, ha crescut un 8,8%. Percentualment, també ha pujat molt la despesa en farmàcia: de 14,15 a 16,3, el que suposa un increment del 15,3%. Encara més fort és l’avenç de l’hospitalització ambulatòria, que ja suposa 3,3 milions en reemborsaments, en comparació al 2,67 de l’any anterior (+23,4%). Només quatre dels àmbits han registrat moderació en la despesa: la cirurgia ha baixat de 3,87 a 3,68 milions (-4,8%), les consultes de prestadors de salut (de 9,99 a 9,66, un -3,4%) i les pròtesis dentàries, que cauen un 11,3%: d’1,32 a 1,17. El darrer són els centres especialitzats de llarga estada: de 6,68 a 6,236. HI ha altres àmbits on hi ha una evolució a l’alça de la despesa sanitària, però que, en global, representen un percentatge baix sobre el total. És el cas del transport sanitari, que ha pujat un 18,4%: d’1,234 a 1,46 o de les proves diagnòstiques. Passen de 6,223 milions reemborsats a 6,584, un 5,8% més.