La caiguda de Credit Suisse posa en alerta la banca andorrana

Les pèrdues patides pel banc helvètic, un dels referents del sector, i la decisió dels seus principals accionistes de no injectar més diners vista com està la situació de Credit Suisse han portat a una caiguda monumental de l’entitat en els mercats borsaris. Altres entitats bancàries europees han seguit el seu camí tot i que, evidentment, en molt menor mesura. Però la problemàtica està damunt la taula i, ara mateix, ningú està a cobert. Hi ha una segona línia de neguit. Dos ‘factors locals’: un en preferència, l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’altre, de sobrevingut, el que té a veure amb les relacions immobiliàries passades del cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, i la seva vinculació amb males praxis bancàries Tampoc la plaça financera andorrana, que si fins la setmana passada, tot i estar a l’expectactiva davant la fallida d’alguns suposats bancs menors, ha vist ara com la situació de Credit Suisse pot «arrossegar el sector de ple». Diverses fonts bancàries consultades han mostrat la seva preocupació en un moment no especialment fàcil ja per la banca andorrana. Certament, Andorran Banking està molt al cas de l’evolució de la crisi que està causant la caiguda de Credit Suisse. «Hi ha risc de col·lapse i això sí que espanta», han exposat algunes de les fonts, consultades. Espanta més, molt més, que els dos ‘factors locals’ que ara mateix hi ha sobre la taula. Un en preferència, l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’altre, de sobrevingut, el que té a veure amb les relacions immobiliàries passades del cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, i la seva vinculació amb males praxis bancàries. Ara el gran neguit és la crisi de Credit Suisse. Però les fonts bancàries consultades reconeixen que hi ha «preocupació» per les exigències de Brussel·les en matèria de serveis financers i lliure circulació d’establiment de capitals i, també, que es tem una nova crisi reputacional -la temença en aquest cas és més individualitzable- per les informacions en gran part ja conegudes però que ara s’han tornat a posar damunt la taula, ampliades, més aprofundides, en relació amb el blanqueig de diners procedents del tràfic de droga que haurien passat, per exemple, per Crèdit Andorrà, i que tindrien a veure amb una banda holandesa que va acabar venent, suposadament, dos pisos a l’Aldosa de la Massana a Fiñana. GOVERN NO PREVEU QUE EL CAS DEL BANC SUÍS TINGUI EFECTE BOLA El ministre de Finances en funcions, Cesar Marquina, ha reconegut que encara «no hem tingut ocasió» de parlar amb Andorran Banking per les darreres mogudes financeres internacionals. En qualsevol cas, tot plegat, ha exposat el titular ministerial, «s’ha d’analitzar amb la màxima prudència». I ha deixat clar que una cosa són els bancs americans amb el Silicon Valley Bank com a referent i l’altra, el cas del Credit Suisse. Sobre el primer dels casos ha afirmat que sí que podia generar un efecte bola però que les decisions de les autoritats americanes, en tant què «tallafocs haurien funcionat». De la seva banda, i tornant-se a agafar a «la màxima prudència», Marquina ha afirmat que en el cas del banc suís «no es preveu que pugui generar aquest efecte de contagi o de bola».