«Hi ha molts joves que se senten sols, malgrat les xarxes socials»

Quants adolescents heu atès al CRAC des dels seus inicis? P: Hem atès uns 25 anuals de mitjana, la meitat dels quals eren derivats a l’àrea de Salut Mental del SAAS, tot i que el 2022 vam atendre 29 consultes de 12 joves diferents.

Això sí, la majoria són noies. Quines són les principals problemàtiques que us expressaven? Y: Pensa que aquí no es tracten patologies, sinó que és un espai per acollir els joves i que puguin expressar els seus malestars o preocupacions. Quan derivem al SAAS, majoritàriament són trastorns afectius, és a dir, preocupacions sobre l’ansietat o l’estat d’ànim. Per aquest motiu, organitzem el que anomenem ‘Ansiquè’ que són espais per parlar en grup i es puguin compartir les sensacions i molts d’ells exposen que ‘sobrepensen’. Molt del patiment que experimenten ve del cos i no sabem què fer i a vegades, fins i tot, poden aparèixer les autolesions. L’adolescent que us ve a veure li costa expressar-se? Y: Ells venen amb moltes ganes de parlar i és la diferència que veiem quan els atenem a l’hospital perquè és un altre entorn i és una demanda que fa la família. Pensa que al CRAC alguna de les demandes les fan les famílies, però d’altres les fan els mateixos interessats i sense que ningú ho sàpiga. Llavors és quan tenen ganes de parlar i se senten més lliures. P: Pensa que moltes vegades els mateixos joves proposen activitats per a la resta del col·lectiu i crec que les generacions actuals estan acostumades a parlar de malestar o d’emocions. Abans no hi havia aquesta facilitat de parlar de quan se senten estressats. Al maig farem cada dimecres mitja hora de relaxació i atenció plena. L’escola estressa molt? Y: El bombardeig d’estímuls de pressió els té tothom i els adolescents no es queden enrere. Penso que van molt carregats de feina si comptem també les activitats extraescolars. P: La precarietat de les famílies fa que algunes situacions no siguin fàcils de gestionar. Fins a quin punt la pandèmia ha afectat en les seves preocupacions? Y: Directament de la Covid-19 no s’identifica perquè ha estat un període molt llarg. Els joves que ara tenen 13 anys en el seu moment en tenien 10. Sí que han canviat els estils relacionals i en les vacances escolars els joves et diuen que van quedant amb els amics, però no de manera presencial, sinó per jugar a través de la xarxa o per fer una videotrucada. «Hi ha una gran estimulació a través de les sèries o de les xarxes socials i això s’ha de gestionar sense un model a seguir» Noteu com les noves tecnologies han creat noves problemàtiques? Y: Hi ha hagut molts canvis relacionals que no sabem cap a on aniran. Hi ha una gran estimulació a través de les sèries o de les xarxes socials i això s’ha de gestionar sense un model a seguir. P: Aquesta és una de les preocupacions dels pares perquè no tenen eines per afrontar els canvis tecnològics i no saben com regular-ho. Sembla que el jove que amb 12 anys no té un telèfon mòbil és un bitxo estrany. «Les estratègies de relació social i habilitats socials són unes altres, per tant, es generen molts conflictes a través dels xats» La proliferació dels jocs online provoquen més sedentarisme i addiccions? Y: Totalment. Les estratègies de relació social i habilitats socials són unes altres. Es generen molts conflictes a través dels xats. L’hàbit de son també s’ha modificat. Quan és l’hora de sopar és quan més gent està connectada. A partir d’aquí es pot crear una addicció comportamental i està creixent. Hi ha molts joves que se senten sols? P: Sí, creiem que serà pandèmia dels propers anys. Y: Encara que tinguin moltes xarxes socials en el fons no és un intercanvi profund sinó superficial. Els adolescents estan monitorats per les famílies i per la societat. No tenen un espai per explorar sense que tothom se n’assabenti perquè cada dos per tres hi ha una publicació a les xarxes socials d’una cosa que no havies de fer. Això genera un aïllament. P: Al Rusc, molts dels que venen el primer que fan són amics nous d’altres escoles i diversifica els seus grups perquè és un factor de protecció. Com s’hi pot fer front? Y: És molt important oferir alternatives. Tenim previst de fer un grup de pares que en diem ‘Preguntes anònimes’ i que ja ho fem amb els joves. Hi ha molt neguit per com s’han de gestionar les pantalles i entre les famílies és important que es puguin trobar solucions. Usuaris del Rusc fent activitats Alguns dels joves que s’han adreçat al CRAC han patit ‘bullying’ a l’escola? Y: Hi ha algunes relacions socials en les quals s’experimenta estrès i en les que s’ha viscut algun tipus de violència. De moment, no hem hagut d’activar protocols, tot i els neguits que s’han expressat i hem treballat diverses estratègies. L’educació sexual o les drogues també són temes que us posen sobre la taula? Y: És important que comencem a fer educació sexual com més aviat millor perquè quan s’arriba a la secundària ja és tard. L’accés a continguts digitals obre un ventall d’informació referent al món adult que els joves no poden digerir. Reconec que a vegades costa més que en parlin, tot depèn de les edats. Moltes vegades, aquestes qüestions formen part de les preguntes anònimes. Més enllà dels joves han vingut pares? Y: Sí. Els motius són moltes vegades perquè els seus fills estan tristos, els canvis de primària o secundària. El CRAC és un servei prou conegut? P: Mai és suficient. Crec que encara no és prou conegut i, possiblement, hem de fer més esforços dels que fem perquè la ciutadania ho conegui.