MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Espot celebra que els andorrans hagin validat «un projecte que ha fet prosperar el país»

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

El líder taronja ha arribat més enllà de la 1 de la matinada, després del tancament del recompte a Escaldes i la proclamació de resultats. Ha arribat en olor de multituds. Entre ovacions, crits de suport i felicitat i moltes abraçades. Espot gairebé no se’n sabia avenir. Però s’ha aferrat a tot aquell que l’ha volgut felicitar. I ha buscat especialment la candidat a Andorra la Vella, Conxita Marsol, i també ha cercat l’escalf de Joan Martínez Benazet. I molts d’altres. Després s’ha adreçat a la tarima muntada amb un rètol de ‘Gràcies per la Confiança’ i una vegada ha tingut tots els candidats al costat, ha dirigit un missatge degudament preparat que tenia com a públic objectiu tant els afiliats i simpatitzants presents a la sala com a la ciutadania en conjunt. «Els andorrans saben reforçar la nostra democràcia consolidada», ha començat dient referint-se a la participació i en aquest mateix sentit ha assegurat que «han estat a l’altura de les circumstàncies i els ho vull agrair». «Treballaré per ser mereixedor d’aquesta confiança i portar Andorra a bon port, per millorar la vida de tots els ciutadans facilitant-los habitatge a preu assequible, poder adquisitiu, garantint la sostenibilitat de les pensions, aconseguint un bon acord d’associació, garantint el millor sistema sanitari. I fent allò que hem promès, perquè sempre fem allò que prometem» El líder taronja ha deixat clar que «no us fallarem. Treballaré per ser mereixedor d’aquesta confiança i portar Andorra a bon port, per millorar la vida de tots els ciutadans facilitant-los habitatge a preu assequible, poder adquisitiu, garantint la sostenibilitat de les pensions, aconseguint un bon acord d’associació, garantint el millor sistema sanitari. I fent allò que hem promès, perquè sempre fem allò que prometem». Espot ha remarcat que «som guanyadors a totes les parròquies en circumscripció nacional» i han aconseguit el triomf en sis de les set territorials. I aquests resultats, ha indicat, els ha assolit Demòcrates «malgrat una legislatura complicada on hem gestionat la pandèmia i una crisi energètica; malgrat unes eleccions on alguns han forjat pactes contra natura per desbancar-nos a altres parròquies; malgrat una campanya paral·lela sense escrúpols, malintencionada i antipatriòtica». I contra tot això, suposadament, «hem consolidat el projecte i hem millorat el resultat de fa quatre anys». En escons, és clar. «Si culminem aquesta legislatura, haurem governat durant 16 anys, el període més llarg des de la creació del Govern a la dècada del 1980». Tot plegat «s’explica perquè som defensors d’un projecte equilibrat, ponderat, que ha fet prosperar econòmicament i socialment el país des del 2011». En aquest marc, Espot ha deixat clar que «volem construir amb la mà estesa a la resta de formacions polítiques amb representació parlamentària i amb el conjunt de la ciutadania, que hem de ser capaços d’implicar i fer participar més en la política». L’ara conseller general electe ha volgut «felicitar a dues formacions: Concòrdia, ja he parlat amb Cerni Escalé, i segur que podem treballar plegats a favor d’Andorra perquè compartim fulls de ruta en molts aspectes. I també Andorra Endavant, amb els quals espero que podem trobar punts d’entesa». Conxita Marsol amb Xavier Espot, a la seu de celebració de la formacio ‘taronja’. T. S. En aquest moment, els assistents han trencat el discurs a rialles que Espot ha hagut d’ofegar tot afirmant que «també al senyor Pere López li he dit que trobarà en mi i en la meva formació interlocutors lleials per seguir treballant en tantes qüestions com calgui». I encara ha tingut temps per «adreçar un missatge de suport a Liberals i Acció, que no han pogut obtenir representació, han contribuït a poder obtenir aquesta majoria absoluta». I a partir d’aquí ha començat el capítol d’agraïments, que ha començat per dedicar als qui «van gestar el projecte de DA: Toni Martí, Ladis Baró, Jordi Cinca, Gilbert Saboya, Jordi Alcobé i Miquel Aleix entre altres. Espero estar a l’altura del relleu que em vau confiar». I ha acabat recordant tots i cadascun dels integrants de les candidatures demòcrates, tot ressaltant especialment l’única que no ha obtingut representació: la de Sant Julià.