MARQUETING DE CONTINGUTS

Empreses Andorra | Ofertes Andorra | Esdeveniments Andorra | Anuncis Andorra | Empreses

Enseñat demana que el Consell sigui l’espai «de diàleg i presa d’acords pel país»

3 minutos de lectura
Decàleg per a prevenir els ciberatacs. L'Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat una dossier per conscienciar a la població sobre els programes maliciosos i els consells per no caure en el parany dels ciberdelinqüents. L’Agència Nacional de Ciberseguretat ha elaborat un dossier per conscienciar la ciutadania sobre els programes maliciosos anomenats “malware”. Els ciberdelinqüents aprofiten aquests atacs per treure diners o informació personal dels afectats i en aquest decàleg es vol donar les eines per tal de no caure en la trampa. El “malware” és el terme genèric que s’utilitza per a qualsevol mena de programari maliciós que ha estat dissenyat per causar danys o aprofitar les vulnerabilitats de la xarxa. Des de l’ANC-AD s’exposa que les dades que els ciberdelinqüents volen extreure fan referència a la informació financera dels afectats, contrasenyes o missatges personals, entre altres. En l’actualitat, existeix un ampli ventall de programari maliciós i cada dia n’apareixen de diferents. Entre aquests, hi ha els virus a través de missatges de correu electrònic i quan s’obren s’infecta el dispositiu. Un altre dels més coneguts és el ransomware. Segons l’Agència Nacional de Ciberseguretat aquest és un dels més rendibles i més populars entre els ciberdelinqüents. Un cop instal·lat xifra els arxius i a continuació s’exigeix el rescat, el qual, diu, no s’ha de pagar mai. Altres malware són els cucs, troians o adware. COM ENS PODEM PROTEGIR? Una de les accions per protegir els nostres dispositius dels atacs d’aquests programes maliciosos és tenir actualitzat en tot moment el sistema operatiu i les aplicacions. Mai s’ha de clicar en finestres emergents i cal limitar el nombre d’aplicacions instal·lades. Tampoc s’ha de prestar el nostre telèfon mòbil i només s’ha de comprar o descarregar programari de confiança.

Un cop els 28 consellers generals inicials de la novena legislatura han jurat o promès el seu càrrec, Enseñat ha fet el seu primer discurs com a síndic general. En l’al·locució ha fet referència a dos antecessors. Primer, Francesc Cairat, citant una frase seva i destacant que cal aprendre «la voluntat de ferro i l’habilitat discretíssima per garantir la supervivència i la prosperitat d’Andorra en circumstàncies adverses». Segon, ja un dels seus familiars, Julià Reig, citant paraules que clarament advoquen per una defensa del patrimoni natural del país: «en cap cas el desenvolupament econòmic pot perjudicar la configuració geogràfica de la terra andorrana, el paisatge, la bellesa natural i el medi ambient, que són, malgrat tot, la nostra millor riquesa». «Si volem que el Consell General tingui la centralitat política que la Constitució i la història li encomanen, hem de saber-lo fer obert, i viu, i vibrant i útil per a totes les persones del país», ha reclamat A altres síndics, els qui ha tingut en les legislatures com a conseller s’ha referit quan ha volgut marcar la que serà una de les línies claus del seu mandat. D’ells assegura haver aprés una lliçó compartida: «Si volem que el Consell General tingui la centralitat política que la Constitució i la història li encomanen, hem de saber-lo fer obert, i viu, i vibrant i útil per a totes les persones del país». Així, ha apostat per una cambra «transparent i que escurça la distància entre la institució i el poble sobirà». En definitiva: «un Consell que ausculta el batec i les aspiracions de la societat andorrana, i que es posa des d’avui al seu servei». També, això sí, amb una consigna clara: «La centralitat institucional que la Constitució -hereva de l’evolució històrica del país- dona al Consell General no s’ha de confondre amb pretendre governar des d’aquesta cambra com s’havia fet durant segles». Al contrari, cal entendre «la separació de poders com a una delimitació de funcions en benefici de l’interès general» i que Casa de la Vall «continuï sent la més alta institució de reflexió, de diàleg, de debat i de presa d’acords de país i pel país; sense oblidar l’essencial rol d’impuls, orientació i control de l’acció política del Govern». Enseñat ha recordat també que «hem viscut i viurem situacions complexes -en alguns casos, adverses- i també hem de forjar nous equilibris perquè la prosperitat d’avui no comprometi l’Andorra del demà». Al mateix temps, ha indicat que «hem de continuar sent un país obert i connectat al món; tot mantenint les singularitats i especificitats que ens fan únics i atractius», en una clara referència a les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea. El síndic general també ha volgut remarcar un altre punt: «Durant molts anys, els destins d’Andorra s’han decidit entre les parets d’aquesta Casa. El primer deure que tenim tots nosaltres és que això continuï sent així». Per això, cal, ha apuntat, «respectar les institucions i els procediments, que també fan part de la nostra millor riquesa» al mateix temps que s’eviten «ingerències i distorsions». I, sobretot, «procurant que les xacres que han afectat i afecten altres països no s’infiltrin en els fonaments d’aquestes parets desafiadores dels segles». Preguntat posteriorment sobre a quines xacres es referia, ha apuntat vàries, com ara el fet de tirar endavant massa ràpid algunes lleis però, també, els populismes de dretes i d’esquerres.